Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos

Serrano Sarbosa, Domènec

Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos

L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per la presència de deliris i al·lucinacions a banda d’altres símptomes de tipus emocional i cognitiu, que sembla tenir una base causal relacionada amb el neurodesenvolupament. A nivell fenomenològic s’ha pogut caracteritzar l’esquizofrènia a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor:	Serrano Sarbosa, Domènec
Tipo de recurso:	tesis doctoral
Estado:	Versión publicada
Fecha de publicación:	2016
País:	España
Institución:	CBUC, CESCA
Repositorio:	TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:	oai:www.tdx.cat:10803/399571
Acceso en línea:	http://hdl.handle.net/10803/399571
Access Level:	acceso abierto
Palabra clave:	Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Deliris Delirios Delusions Fenotip Fenotipo Phenotype Ciències de la Salut 616.8

id	ES_fa29e47050964d27e9f55e3dbfb6d9d9
oai_identifier_str	oai:www.tdx.cat:10803/399571
network_acronym_str	ES
network_name_str	España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
title	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
spellingShingle	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos Serrano Sarbosa, Domènec Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Deliris Delirios Delusions Fenotip Fenotipo Phenotype Ciències de la Salut 616.8
title_short	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
title_full	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
title_fullStr	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
title_full_unstemmed	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
title_sort	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos
dc.creator.none.fl_str_mv	Serrano Sarbosa, Domènec
author	Serrano Sarbosa, Domènec
author_facet	Serrano Sarbosa, Domènec
author_role	author
dc.contributor.none.fl_str_mv	Vilalta Franch, Joan Pérez-Sola, Víctor Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal
dc.subject.none.fl_str_mv	Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Deliris Delirios Delusions Fenotip Fenotipo Phenotype Ciències de la Salut 616.8
topic	Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Deliris Delirios Delusions Fenotip Fenotipo Phenotype Ciències de la Salut 616.8
description	L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per la presència de deliris i al·lucinacions a banda d’altres símptomes de tipus emocional i cognitiu, que sembla tenir una base causal relacionada amb el neurodesenvolupament. A nivell fenomenològic s’ha pogut caracteritzar l’esquizofrènia a través dels símptomes observables, que són descrits com a simptomatologia positiva, negativa i cognitiva, representant una àmplia heterogeneïtat en la seva presentació clínica. Fins ara hi hagut diferents intents de definir subgrups específics dins del trastorn per tal d’aconseguir una caracterització aproximada en termes d’etiologia i fisiopatogènia i del possible substrat anatòmic, i aquestes caracteritzacions han estat bàsicament sempre realitzades a partir d’aquests grans grups sindròmics però no a través dels símptomes per separat. És possible que l’estudi individualitzat dels diferents símptomes presents en el trastorn puguin aportar també una informació vàlida pel que fa al seu correlat fisiopatogènic i anatòmic cerebral, donant peu a un coneixement més ampli dels mecanismes etiopatogènics del trastorn. Objectiu: Agafant com a base els continguts de la simptomatologia delirant d’un grup de pacients amb esquizofrènia, caracteritzar-ne els fenotips fenomenològics de presentació i estudiar-ne les característiques clíniques i evolutives diferenciades, així com el seu possible correlat neuropsicològic. Metodologia: Estudi de cohort prospectiu a sis mesos sobre una mostra de pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia hospitalitzats en una unitat d’aguts, de qui es recullen les dades sociodemogràfiques, les dades clíniques rellevants referides a la gravetat dels símptomes psicòtics així com al contingut dels símptomes delirants i les dades neuropsicològiques obtingudes a través de les diferents subescales de la Escala d’Intel·ligència per adults de Weschler (WAIS). Resultats: Després d’una anàlisi factorial del contingut dels deliris, s’observa que aquests s’agrupen en tres factors que permeten caracteritzar tres fenotips específics que anomenem fenotip paranoide, fenotip afectiu/estrany i fenotip alienació. Aquest darrer, com a subgrup ben definit, que característicament presenta una associació amb els símptomes de primer rang de Kurt Schneider, s’agafa com a grup d’estudi, comparant-lo amb aquells que no presenten aquest fenotip. Aquest fenotip delirant presenta unes característiques clíniques, neuropsicològiques i evolutives diferenciades respecte el grup comparador (absència del fenotip). Es relaciona el fenotip delirant, a través de les proves neuropsicològiques, amb possibles alteracions a nivell frontoparietal esquerres i compensacions amb hiperactivació hemisfèrica dreta. Conclusions: Un estudi basat en el símptoma en concret, més que en l’agrupació de diferents símptomes, permet caracteritzar subgrups fenotípics de pacients amb unes característiques fenomenològiques similars i amb un substrat fisiopatogènic i neurobiològic específic.
publishDate	2016
dc.date.none.fl_str_mv	2016 2017 2017
dc.type.none.fl_str_mv	info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format	doctoralThesis
status_str	publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv	http://hdl.handle.net/10803/399571
url	http://hdl.handle.net/10803/399571
dc.language.none.fl_str_mv	Catalán
language_invalid_str_mv	Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv	http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv	http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv	openAccess
dc.format.none.fl_str_mv	311 p. application/pdf application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv	Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv	Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv	TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red instname:CBUC, CESCA
instname_str	CBUC, CESCA
reponame_str	TDR. Tesis Doctorales en Red
collection	TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_	1869425159621836800
spelling	Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesosSerrano Sarbosa, DomènecEsquizofrèniaEsquizofreniaSchizophreniaDelirisDeliriosDelusionsFenotipFenotipoPhenotypeCiències de la Salut616.8L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per la presència de deliris i al·lucinacions a banda d’altres símptomes de tipus emocional i cognitiu, que sembla tenir una base causal relacionada amb el neurodesenvolupament. A nivell fenomenològic s’ha pogut caracteritzar l’esquizofrènia a través dels símptomes observables, que són descrits com a simptomatologia positiva, negativa i cognitiva, representant una àmplia heterogeneïtat en la seva presentació clínica. Fins ara hi hagut diferents intents de definir subgrups específics dins del trastorn per tal d’aconseguir una caracterització aproximada en termes d’etiologia i fisiopatogènia i del possible substrat anatòmic, i aquestes caracteritzacions han estat bàsicament sempre realitzades a partir d’aquests grans grups sindròmics però no a través dels símptomes per separat. És possible que l’estudi individualitzat dels diferents símptomes presents en el trastorn puguin aportar també una informació vàlida pel que fa al seu correlat fisiopatogènic i anatòmic cerebral, donant peu a un coneixement més ampli dels mecanismes etiopatogènics del trastorn. Objectiu: Agafant com a base els continguts de la simptomatologia delirant d’un grup de pacients amb esquizofrènia, caracteritzar-ne els fenotips fenomenològics de presentació i estudiar-ne les característiques clíniques i evolutives diferenciades, així com el seu possible correlat neuropsicològic. Metodologia: Estudi de cohort prospectiu a sis mesos sobre una mostra de pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia hospitalitzats en una unitat d’aguts, de qui es recullen les dades sociodemogràfiques, les dades clíniques rellevants referides a la gravetat dels símptomes psicòtics així com al contingut dels símptomes delirants i les dades neuropsicològiques obtingudes a través de les diferents subescales de la Escala d’Intel·ligència per adults de Weschler (WAIS). Resultats: Després d’una anàlisi factorial del contingut dels deliris, s’observa que aquests s’agrupen en tres factors que permeten caracteritzar tres fenotips específics que anomenem fenotip paranoide, fenotip afectiu/estrany i fenotip alienació. Aquest darrer, com a subgrup ben definit, que característicament presenta una associació amb els símptomes de primer rang de Kurt Schneider, s’agafa com a grup d’estudi, comparant-lo amb aquells que no presenten aquest fenotip. Aquest fenotip delirant presenta unes característiques clíniques, neuropsicològiques i evolutives diferenciades respecte el grup comparador (absència del fenotip). Es relaciona el fenotip delirant, a través de les proves neuropsicològiques, amb possibles alteracions a nivell frontoparietal esquerres i compensacions amb hiperactivació hemisfèrica dreta. Conclusions: Un estudi basat en el símptoma en concret, més que en l’agrupació de diferents símptomes, permet caracteritzar subgrups fenotípics de pacients amb unes característiques fenomenològiques similars i amb un substrat fisiopatogènic i neurobiològic específic.Schizophrenia is a psychiatric disorder characterized by the presence of delusions and hallucinations, in addition to other emotional and cognitive symptoms, and it seems to have a causal basis related to the neurodevelopment. At a phenomenological level, schizophrenia has been characterized using clinical symptoms, constituting what has been designated as positive, negative and cognitive symptomatology. These syndromic groups however, have a very heterogeneous clinical presentation. To date, several attempts to classify schizophrenia into specific subgroups have been performed with the aim of obtaining a rough classification in terms of etiology, physiopathology, and anatomy. However, these classifications have always been performed using the three big syndromic groups, and a classification using individual symptoms has been never attempted. The study of specific symptoms may shed some light on the physiopathogenic and anatomic brain correlates, which may lead to a broader knowledge on the etiological mechanisms of schizophrenia. Objective: to use the contents of the delusional symptomatology of a sample of patients with schizophrenia to characterize their phenomenological phenotypes and to study the clinical characteristics and evolution, as well as the existence and characteristics of a possible specific neuropsychological correlate. Methods: Six-month prospective cohort study using a sample of patients with a diagnosis of schizophrenia hospitalized in a Psychiatric Unit. Sociodemographic information was collected, as well as clinical information on the severity of psychotic symptoms, and on the contents of delusional symptoms. Neuropsychological data were obtained through the administration of several subscales of the Weschler Adult Intelligence Scale (WAIS). Results: A factor analysis of the delusions’ contents yielded three separate factors which constitute three distinct phenotypes: a paranoid phenotype, an affective/strange phenotype, and an alienation phenotype. The latter is a clear-cut group that has a distinctive association with Kurt Schneider’s first-rank symptoms. We selected the group of patients presenting with this phenotype, and compared them with the other patients. The results indicate that the clinical and neuropsychological characteristics, as well as the course of the disease of the alienation phenotype are distinct and separate from those of the other phenotypes. Neuropsychological tests indicate that the delusional phenotype is probably related to possible changes in the left frontoparietal regions, compensated by the hyperactivation of the right hemisphere. Conclusion: A study based on a specific symptom rather than on a cluster of symptoms has allowed describing a phenotypic subgroup of patients with similar phenomenological characteristics and with a specific physiopathogenic and neurobiological background.Universitat Autònoma de BarcelonaVilalta Franch, JoanPérez-Sola, VíctorUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal201720172016info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion311 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/399571TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/3995712026-06-14T12:46:07Z
score	15,228081

Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos

Similares en LA Referencia