Nuevas estrategias neuroprotectoras tras el ictus isquémico
L'ictus isquèmic suposa una de les malalties més devastadores a nivell socioeconòmic mundialment. Conèixer detalladament els processos patològics que esdevenen després de la isquèmia cerebral és fonamental per desenvolupar estratègies terapèutiques. Actualment, les úniques teràpies aprovades só...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693594 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693594 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Ictus isquèmic Ischemic stroke Ictus isquémico Neuroprotecció Neuroprotection Neuroprotección Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | L'ictus isquèmic suposa una de les malalties més devastadores a nivell socioeconòmic mundialment. Conèixer detalladament els processos patològics que esdevenen després de la isquèmia cerebral és fonamental per desenvolupar estratègies terapèutiques. Actualment, les úniques teràpies aprovades són la trombòlisi farmacològica amb l'activador tissular del plasminogen (rt-PA) o la tenecteplasa (TNK), i/o els procediments de recanalització endovascular mitjançant la trombectomia mecànica. Tot i això, aquestes opcions presenten limitacions a causa de la seva estreta finestra d'aplicació i possibles complicacions, cosa que restringeix el seu ús en molts pacients. A nivell clínic, resulta crucial la identificació precoç de pacients amb més risc de presentar pronòstics desfavorables per aplicar intervencions que previnguin la pèrdua de la qualitat de vida. Aquesta necessitat ha impulsat la investigació de biomarcadors en els darrers anys. Tot i això, cap ha demostrat ser més informatiu que les tècniques d'imatge o els paràmetres clínics establerts. Per això, continua sent crucial aprofundir en l'estudi de biomarcadors sanguinis que puguin proporcionar orientació precisa a la presa de decisions mèdiques i, per tant, contribuir a millorar el pronòstic dels pacients. Addicionalment, les teràpies de recanalització no sempre resulten exitoses, no tenen un enfocament directe en la protecció del teixit cerebral danyat, cosa que, en conjunt, es tradueix en molts casos en mal pronòstic a curt i llarg termini. És per això que cal la implementació d'estratègies neuroprotectores que es focalitzin a protegir el teixit danyat. L'objectiu de la present tesi doctoral gira al voltant de l'aplicació de noves estratègies neuroprotectores a la fase aguda l'ictus isquèmic. S'ha estudiat 1) la identificació de biomarcadors amb possible caràcter informatiu sobre el pronòstic dels pacients i 2) el reposicionament farmacològic com a teràpia neuroprotectora després de l'ictus. D'una banda, s'ha explorat el potencial de l'alpha-1 antitripsina (A1AT) com a biomarcador pronòstic a curt i llarg termini. Tot i que els resultats obtinguts no permeten corroborar el seu paper en la predicció del pronòstic després de la malaltia, els resultats suggereixen que és una molècula relacionada amb la fisiopatologia de l'ictus que ha de ser estudiada com a diana terapèutica. Així mateix, també s'ha explorat la capacitat neuroprotectora de la coadministració d'A1AT i antiTNFα en un model murí d'isquèmia cerebral. Els resultats obtinguts són prometedors i donen suport a la idea d'un abordatge multidiana en una patologia multifactorial com l'ictus. Finalment, s'ha desenvolupat una estratègia innovadora de reposicionament farmacològic per al tractament de l'ictus isquèmic basada en l'administració intra-arterial d'un agent antiinflamatori al model murí d'isquèmia cerebral. Els resultats demostren que és un procediment eficaç reduint el volum d'infart i que s'hauria de considerar com a teràpia adjuvant en el context de la trombectomia mecànica per tractar l'ictus isquèmic. Tot plegat, els resultats de la present tesi doctoral contribueixen a aprofundir en el desenvolupament de noves teràpies neuroprotectores dirigides a modular els processos fisiopatològics de l'ictus i, conseqüentment, millorar el pronòstic dels pacients. |
|---|