Els herbaris, fonts per al coneixement de la flora. Aplicacions en conservació i taxonomia
[cat] Les col·leccions botàniques constitueixen un registre permanent i ben documentat de la distribució de les plantes en el temps i l’espai. El seu ús ha evolucionat amb el pas del temps, des dels primers herbaris, utilitzats com a meres biblioteques de plantes, fins la actualitat quan han aparegu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/117964 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/117964 http://hdl.handle.net/10803/456806 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Herbaris Taxonomia botànica Protecció de la flora Herbaria Botanical taxonomy Plant conservation |
| Sumario: | [cat] Les col·leccions botàniques constitueixen un registre permanent i ben documentat de la distribució de les plantes en el temps i l’espai. El seu ús ha evolucionat amb el pas del temps, des dels primers herbaris, utilitzats com a meres biblioteques de plantes, fins la actualitat quan han aparegut nous usos per els que no estaven destinats. En aquesta tesi doctoral s’ha avaluat com aquestes col·leccions poden contribuir a millorar el coneixement de la biodiversitat, i s’aporten estudis emmarcats en dues disciplines botàniques: la conservació i la taxonomia. En l’àmbit de la conservació es presenta un primer treball de síntesi sobre les múltiples potencialitats d’aquestes col·leccions a partir d’exemples bibliogràfics. En els dos altres treballs s’ha valorat la representació de la flora amenaçada de Catalunya en els herbaris; el primer esta basat en les col·leccions de l’herbari BC de l’Institut Botànic de Barcelona i el segon en les dels cinc principals herbaris públics de Catalunya. En ambdós estudis s’ha constatat que el nivell de representació d’aquesta flora en les col·leccions avaluades es molt elevat i s’ha donat a conèixer material inèdit que podrà ser d’utilitat per a la recerca i gestió d’aquesta flora amenaçada. En l’àmbit de la taxonomia, es presenten dos estudis sobre els tàxons proposats per Carlos Pau (1857-1937) per a la flora del Marroc, en el quals s’han revisat i documentat les sinonímies i avaluat la tipificació. La designació dels plecs tipus, en els casos en què ha estat necessària, ha de permetre l’estabilització dels noms per a la seva correcta aplicació. En conclusió, en aquesta tesi doctoral s’ha buscat posar de relleu la importància dels herbaris com font d’informació indispensables per a la gestió i conservació de les espècies amenaçades, així com per a estudis taxonòmic-nomenclaturals. |
|---|