El rol del govern de la Ciutat: autoritat, col·laboració i discurs. Anàlisi dels casos de Barcelona i Bilbao durant el període democràtic i els cicles dels mandats 2007-2011/2011-2015
Durant les darreres dècades s'han produït importants transformacions que influeixen en la forma de governar les ciutats i que introdueixen nous reptes per als seus equips de govern. D'una banda, trobem la tendència a que el poder es dilueixi, i per tant, a que la capacitat d'actuar de...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:131829 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/131829 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Govern Gobierno Government Governança Gobernanza Governance Metagovernança Metagobernanza Metagovernance |
| Resumo: | Durant les darreres dècades s'han produït importants transformacions que influeixen en la forma de governar les ciutats i que introdueixen nous reptes per als seus equips de govern. D'una banda, trobem la tendència a que el poder es dilueixi, i per tant, a que la capacitat d'actuar de manera autònoma dels equips de govern sigui menor. D'altra banda, en un món fortament interconnectat la ciutat es configura com una arena política clau: és on realment passen les coses. Aquest fet afegeix pressió política a uns governs locals que experimenten una situació paradigmàtica ja que, al mateix temps que es qüestiona la seva capacitat per abordar les problemàtiques urbanes, també se'ls demana major capacitat de reacció en un context de canvi constant. Aquests elements semblen requerir un replantejament en la manera en com governen els equips polítics i directius situats al capdavant dels governs locals. De fet, Espanya es troba en una situació de profund debat sobre la reforma dels governs locals en el marc d'una crisi econòmica que ha posat en entredit molts dels pilars de l'actual arquitectura institucional. Aquest debat pot acabar donant lloc a una agenda de reformes que limiti el rol dels governs locals mitjançant l'adopció de formes tecnocràtiques de govern. Donada aquesta realitat apareixen dos possibles posicionaments pel que fa a la recerca acadèmica sobre govern local. Un posicionament podria ser el d'acceptar aquesta tendència a menystenir els governs locals i interioritzar l'agenda de reformes tecnocràtiques associada. Per contra, un segon posicionament passa per considerar que aquesta situació pot ser qüestionada a nivell analític i empíric i que, per tant, continua essent rellevant el seu estudi com actors clau en la governança urbana. Aquesta tesi s'ubica dins d'aquest segon posicionament i, més concretament, en primer lloc se centra en corroborar si el govern local ha estat rellevant en els processos de transformació de les ciutats. En segon lloc, analitza la relació durant l'etapa democràtica entre el rol adoptat pels equips de govern locals i un dels elements centrals en la gestió del procés de govern, és a dir, l'impuls del seu projecte de govern. Més concretament, una vegada demostrada la rellevància del govern local en els processos de transformació de les ciutats, es planteja la hipòtesi que els equips de govern impulsaran amb èxit el seu projecte de govern si adopten el que s'ha definit en aquesta tesi com a "rol de líder polític de xarxes", que equilibra el lideratge vertical, les dinàmiques relacionals i la dimensió discursiva. En darrer lloc, la tesi incideix en els efectes de les dinàmiques actuals de gestió dels cicles de mandat (molt condicionats pels efectes de la crisi econòmica) en la relació entre el rol adoptat per l'equip de govern i la seva la capacitat d'impuls del projecte de govern En definitiva, aquesta tesi contribueix al debat sobre la rellevància dels governs locals i, per tant, sobre la necessitat de mantenir-los en el focus d'anàlisi en l'àmbit de la recerca sobre governança urbana. Però, a més, també incideix en el debat sobre la reforma dels governs locals centrant-se en els aspectes referents al rol desenvolupat pels equips de govern que se situen al seu capdavant. Finalment, cal destacar que aquesta recerca planteja tres contribucions metodològiques originals: a) un model d'anàlisi dels rols dels equips de govern local, b) un model d'anàlisi de l'èxit / fracàs en l'impuls del projecte de govern i c) un model d'anàlisi del cicle del mandat. |
|---|