Improved and efficient therapy of acromegaly by implementation of a personalized and predictive algorithm including molecular and clinical information
El tractament farmacològic actual de l'acromegàlia està basat en el mètode de prova i error. En aquesta malaltia, un control bioquímic ràpid és decisiu per evitar comorbiditats i reduir la mortalitat. Afortunadament, avui en dia tenim diversos tractaments farmacològics amb els lligands del rece...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241210 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241210 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Acromegàlia Acromegalia Acromegaly Ciències de la Salut |
| Sumario: | El tractament farmacològic actual de l'acromegàlia està basat en el mètode de prova i error. En aquesta malaltia, un control bioquímic ràpid és decisiu per evitar comorbiditats i reduir la mortalitat. Afortunadament, avui en dia tenim diversos tractaments farmacològics amb els lligands del receptor de la somatostatina (LRS) de primera generació com a primera línia farmacològica. Tanmateix més del 50% dels pacients no aconsegueixen controlar els nivells hormonals amb els LRS la qual cosa pot arribar a endarrerir el control bioquímic de la malaltia durant mesos o fins i tot més d'un any. El principal objectiu d'aquesta tesis és l'avaluació de la potencial utilitat dels diferents marcadors de resposta a LRS i la conseqüent elaboració d'un nou algoritme de tractament amb aquests marcadors. Fent ús de diversos nodes de la cohort REMAH arreu d'Espanya, vam obtenir 100 mostres tumorals d'acromegàlia en les quals vam realitzar anàlisis moleculars. A més a més, vam caracteritzar la resposta a LRS en la majoria dels casos i les dades clíniques associades a aquests pacients. Amb tot això vam ser capaços de validar biomarcadors prèviament reportats (SSTR2, Ki-67, E-cadherin i RORC), descriure l'associació entre el fenomen de transició epiteli-mesènquima i la resposta a LRS en aquests tumors productors d'hormona del creixement, caracteritzar molecularment la millora de l'efecte dels LRS després de cirurgia parcial en tumors grans i invasius, i finalment, definir algoritmes de tractament personalitzats en funció de l'expressió de diversos gens i situacions clíniques. Concloem aquest estudi doncs proposant nous algoritmes de tractament basats en la medicina predictiva i personalitzada per a nous casos d'acromegàlia utilitzant tècniques de quantificació del RNA o immunohistoquímica per tal superar l'estratègia de tractament de prova i error. |
|---|