An experimental approach to define a new perimortem blunt force trauma bone pattern presented in a human model
INTRODUCCIÓ - Determinar la cronologia d'una fractura òssia segueix sent una de les tasques més difícils en antropologia forense. En la literatura, es poden trobar diferents descripcions i abordatges per diferenciar entre fractures postmortem i perimortem, no obstant això, els treballs solen fe...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669434 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669434 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Antropologia forense Antropología forense Forensic anthropology Traumatisme contús Traumatismo contuso Blunt orce trauma Datació de fractures Datación de fracturas Timing fractures Ciències Experimentals 6 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ - Determinar la cronologia d'una fractura òssia segueix sent una de les tasques més difícils en antropologia forense. En la literatura, es poden trobar diferents descripcions i abordatges per diferenciar entre fractures postmortem i perimortem, no obstant això, els treballs solen fer referència majoritàriament al període postmortem. En aquest sentit, les característiques que estan més relacionades amb fractures en os fresc no han estat investigades exhaustivament. OBJECTIU - Aquesta investigació pretén millorar el coneixement sobre les característiques de les fractura perimortem, mitjançant la definició d'un patró específic que pugui ser útil en el diagnòstic diferencial entre el trauma ossi perimortem i el postmortem. MATERIALS I MÈTODES - L’estudi aborda aquesta qüestió des d'un punt de vista experimental i compara les fractures perimortem d'ossos llargs i costelles procedents de casos d'autòpsia, amb fractures òssies reproduïdes experimentalment en os fresc i os sec. Per a la reproducció de les fractures es va emprar una flexió a tres punts, aplicant una càrrega lenta i una ràpida, amb i sense compressió longitudinal addicional en el cas d'ossos llargs, per controlar la variable de la contracció muscular. Per visualitzar els trets, els ossos van ser esqueletitzats i es va emprar la tinció amb tinta xinesa per a visualitzar millor les línies de fractura. RESULTATS - Com a resultat de la nostra investigació, vam definir un nou patró de perimortalidad associat a fractures d'os llarg i costella, específic i diferent del que trobem en os sec. En els ossos llargs definim els següents trets: fractura laminar, escates òssies, marges comminuts, escates i defectes en escata, marges ondulats i deformació plàstica com a trets específics perimortem. Fractura laminar, marges ondulats i escates òssies són els trets més útils en el diagnòstic diferencial. En el cas de les costelles, hem trobat les següents característiques: decorticat de la superfície, fractura enfonsament, fractura longitudinal, fractura incompleta, aparença diferencial dels marges i deformació plàstica. Les fractures incompletes, la deformació plàstica, el decorticat i les fractures enfonsament són els trets perimortem més característics. CONCLUSIÓ - Els trets definits permeten diferenciar les fractures perimortem de les postmortem. D’altra banda, alguns dels trets donen informació sobre la biomecànica de la fractura per la seva ubicació a la mateixa. En el cas dels ossos llargs, també poden ser un indicador de traumatisme intravitam, especialment relacionats amb la contracció i resposta muscular a la lesió, permetent estrènyer el període d'incertesa perimortal. La introducció d'aquest nou rang de temps, intravital, canvia el paradigma de datació de lesions utilitzat fins ara en antropologia. El conjunt de resultats obtinguts en aquest treball és de gran utilitat per a l'antropòleg forense, i pot ser d'aplicabilitat en la resolució de casos forenses complexos en els quals està implicat el traumatisme ossi. |
|---|