Un programa implícit en el pensament polític de Balmes
Balmes, més que no pas oblidat, és un autor amagat, quasi ocult en la prosa que li servia d'embolcall. Aquest article planteja l'existència d'un model explícit i un altre d'implícit en els seus plantejaments juridicopolítics. El primer correspon al Balmes conservador i neoescolàs...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:147342 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/147342 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/enrahonar.563 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Balmes Filosofia del dret Dialèctica Pactisme Catalanisme polític Constitucions Universitat de Cervera Philosophy of law Dialectics Pactism Political catalanism Constitutions University of Cervera Filosofía del derecho Dialéctica Pactismo Catalanismo político Constituciones Universidad de Cervera |
| Resumo: | Balmes, més que no pas oblidat, és un autor amagat, quasi ocult en la prosa que li servia d'embolcall. Aquest article planteja l'existència d'un model explícit i un altre d'implícit en els seus plantejaments juridicopolítics. El primer correspon al Balmes conservador i neoescolàstic, defensor de la unitat espanyola. Al dessota, però, s'hi troba la primera formulació del pactisme polític català del segle XIX, entre el liberalisme i el carlisme. Aquest pactisme està directament connectat amb la transformació del pactisme jurídic. Tots dos models coexisteixen com a programes polítics, i es fan compatibles a partir de la doble matriu que Balmes basteix per a compatibilitzar també dialèctica i escolàstica en la interpretació de l'evolució social i els fets històrics. El pacte polític és el que permet evitar la violència i seguir mantenint les condicions de diàleg per tal que el govern pugui governar com a tal. Però la fórmula balmesiana és lapidària: «Negociar para transigir, alcanzar lo que pueda y resignarse con su mala suerte». |
|---|