El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX

La present tesi doctoral disposa com objecte d'estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l'Escola Normal Central (1839); l'ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Salinas Serrano, Rafael
Tipo de documento: tese
Data de publicação:2021
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositório:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:espanhol
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:265404
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/265404
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Compromis
Compromiso
Commitment
Formador de formadors
Formador de formadores
Trainer of trainers
Magisteri
Magisterio
Magister
Ciències Socials
id ES_f59b48f42cd2d9bccdeaef177d4b2e62
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:265404
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
title El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
spellingShingle El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
Salinas Serrano, Rafael
Compromis
Compromiso
Commitment
Formador de formadors
Formador de formadores
Trainer of trainers
Magisteri
Magisterio
Magister
Ciències Socials
title_short El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
title_full El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
title_fullStr El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
title_full_unstemmed El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
title_sort El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
dc.creator.none.fl_str_mv Salinas Serrano, Rafael
author Salinas Serrano, Rafael
author_facet Salinas Serrano, Rafael
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Álvarez Cánovas, Isabel
dc.subject.none.fl_str_mv Compromis
Compromiso
Commitment
Formador de formadors
Formador de formadores
Trainer of trainers
Magisteri
Magisterio
Magister
Ciències Socials
topic Compromis
Compromiso
Commitment
Formador de formadors
Formador de formadores
Trainer of trainers
Magisteri
Magisterio
Magister
Ciències Socials
description La present tesi doctoral disposa com objecte d'estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l'Escola Normal Central (1839); l'ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i el regeneracionisme, on tot això li serveix per construir la seva docència en pro de la lluita per aconseguir una educació obligatòria, universal i gratuïta. Hi ha dues etapes principals per apropar la seva obra: 1) com a mestre d'ensenyament primari al llarg de diverses províncies (Soria, Guadalajara, Burgos i Madrid), on la seva inquietud li impulsarà la creació de l'Associació General del Professorat Espanyol de Primer Ensenyament (1881); i 2) com a formador de formadors en dos contexts molt diversos: a) en Puerto Rico, com a professor de l'Escola Normal dels Mestres i les Mestres i inspector d'ensenyament (1891-1898), on aprofitarà la seva estada com a vicepresident de la Institució Lliure d'Ensenyament Popular per a lluitar contra l'analfabetisme regnant, facilitant la formació d'adults en el món obrer; i b) Alacant, com a professor i director de l'Escola Normal (1899-1912), promovent les Conferències (1900) i les Conversacions (1908) pedagògiques. Entre els seus treballs acadèmics, destacar que fou ponent en diversos Congressos Nacionals Pedagògics (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), així com autor de diversos llibres escolars, administratius i legislatius; també destacar col·laboracions amb altres autors. Entre les seves publicacions en revistes pedagògiques es destaquen en El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés, La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre altres, al llarg dels anys (1882-1912). La seva polièdrica figura arriba a reivindicacions diverses, destacant la lluita per la igualtat de drets de les dones, d'aquí la seva relació i col·laboració amb Ana Roqué, María Amparo Hidalgo i Rosa Sensat, entre altres.
publishDate 2021
dc.date.none.fl_str_mv 2
2021-01-01
2021
2021-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Tesi doctoral
http://purl.org/coar/resource_type/c_db06
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
format doctoralThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/265404
url https://ddd.uab.cat/record/265404
dc.language.none.fl_str_mv Español
spa
language_invalid_str_mv Español
language spa
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869424605095002112
spelling El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XXSalinas Serrano, RafaelCompromisCompromisoCommitmentFormador de formadorsFormador de formadoresTrainer of trainersMagisteriMagisterioMagisterCiències SocialsLa present tesi doctoral disposa com objecte d'estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l'Escola Normal Central (1839); l'ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i el regeneracionisme, on tot això li serveix per construir la seva docència en pro de la lluita per aconseguir una educació obligatòria, universal i gratuïta. Hi ha dues etapes principals per apropar la seva obra: 1) com a mestre d'ensenyament primari al llarg de diverses províncies (Soria, Guadalajara, Burgos i Madrid), on la seva inquietud li impulsarà la creació de l'Associació General del Professorat Espanyol de Primer Ensenyament (1881); i 2) com a formador de formadors en dos contexts molt diversos: a) en Puerto Rico, com a professor de l'Escola Normal dels Mestres i les Mestres i inspector d'ensenyament (1891-1898), on aprofitarà la seva estada com a vicepresident de la Institució Lliure d'Ensenyament Popular per a lluitar contra l'analfabetisme regnant, facilitant la formació d'adults en el món obrer; i b) Alacant, com a professor i director de l'Escola Normal (1899-1912), promovent les Conferències (1900) i les Conversacions (1908) pedagògiques. Entre els seus treballs acadèmics, destacar que fou ponent en diversos Congressos Nacionals Pedagògics (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), així com autor de diversos llibres escolars, administratius i legislatius; també destacar col·laboracions amb altres autors. Entre les seves publicacions en revistes pedagògiques es destaquen en El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés, La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre altres, al llarg dels anys (1882-1912). La seva polièdrica figura arriba a reivindicacions diverses, destacant la lluita per la igualtat de drets de les dones, d'aquí la seva relació i col·laboració amb Ana Roqué, María Amparo Hidalgo i Rosa Sensat, entre altres.La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio central el legado pedagógico de Macho Moreno. Entre sus referentes pedagógicos y sociales se encuentran a cinco influencias: Informe Quintana (1814), formación en la Escuela Normal Central (1839), la ILE (1876), el Museo Pedagógico (1882) y el Regeneracionismo, donde todo ello le sirve para construir su docencia en pro de la lucha por conseguir una educación obligatoria, universal y gratuita. Hay dos etapas principales para acercar su obra: 1) como maestro de enseñanza primaria a lo largo de diversas provincias (Soria, Guadalajara, Burgos y Madrid), donde entre otras cosas, su inquietud le impulsará a la creación de la Asociación General del Profesorado Español de Primera Enseñanza (1881); y 2) como Formador de Formadores en dos contextos muy distintos: a) en Puerto Rico, como profesor de la Escuela Normal de Maestros y Maestras de la Escuela Normal e Inspector en la isla (1891-1898) donde aprovechará su estancia como vicepresidente de la Institución Libre de Enseñanza Popular para luchar contra el analfabetismo reinante, facilitando la formación de Adultos en el mundo obrero; y b) en Alicante, como profesor y director de la Escuela Normal (1899-1912), promoviendo las Conferencias (1900) y las Conversaciones (1908) pedagógicas. Entre sus trabajos académicos, destacar que fue ponente en diferentes Congresos Nacionales Pedagógicos (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), así como autor de diversos textos escolares, administrativos y legislativos; también destacar colaboraciones con otros autores. Destacan sus publicaciones en revistas pedagógicas, como son: El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre otras, a lo largo de los años (1882-1912). Su poliédrica figura llega a reivindicaciones de temas dispares, destacando la lucha por la igualdad de las mujeres, de ahí su relación y colaboración con las pedagogas Ana Roqué, Maria Amparo Hidalgo y Rosa Sensat, entre otras.The present doctoral thesis has as its main object of study the pedagogical legacy of Macho Moreno. Among his pedagogical and social references are five influences: Informe Quintana (1814), training at the Central Normal School (1839), the ILE (1876), the Pedagogical Museum (1882) and Regenerationism, all of this serving to devote his teaching career to the struggle to achieve compulsory, universal and free education. His career in this regard consists of two main stages: 1) As a primary school teacher throughout several Spanish provinces (Soria, Guadalajara, Burgos y Madrid), where among other things, his concerns will lead him to create the General Association of Spanish Primary Education Teachers (1881). 2) As a Trainer of Trainers in two very different contexts: a) In Puerto Rico, as a professor at the Normal School for Teacher Training, and Teacher Trainers at the Normal School, and School Inspector (1891-1898), where he will take advantage of his period as vice president of the Free Institution of Popular Education to fight against the prevailing illiteracy, facilitating the training of Adults in the working world; b) In Alicante, as teacher and director of the Normal School, promoting pedagogical conferences (1900) and conversations (1908). Among his academic works, it should be noted that he was a speaker at several National Pedagogical Congresses (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), as well as the author of numerous school, administrative and legislative texts (1900). Also worth mentioning are his collaborations with other authors. His publications in published pedagogical journals between the years 1882 and 1912 are particularly worth highlighting, such as in El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés La Correspondencia de Alicante, La Educación, among others. The multifaceted nature of his activity encompasses a variety of causes, in particular the struggle for gender equality in the teaching profession; hence his relationship and collaboration with the pedagogues Ana Roqué, Maria Amparo Hidalgo and Rosa Sensat, among otherÁlvarez Cánovas, Isabel 22021-01-0120212021-01-01Tesi doctoralhttp://purl.org/coar/resource_type/c_db06VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/265404reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaEspañolspaopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:2654042026-06-06T12:50:31Z
score 15,301629

Registros relacionados