Polítiques de drogues en transformació, entre el fet essencial i el fet relacional
En el present treball de recerca s'hi desenvolupa una anàlisi de les polítiques de drogues a partir de les percepcions, les opinions i les valoracions dels nois i les noies adolescents i joves davant dels missatges institucionals sobre drogues. L'anàlisi es realitza a partir d'una soc...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:149016 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/149016 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Drogues Drogues i joventut Drogoaddicció |
| Resumo: | En el present treball de recerca s'hi desenvolupa una anàlisi de les polítiques de drogues a partir de les percepcions, les opinions i les valoracions dels nois i les noies adolescents i joves davant dels missatges institucionals sobre drogues. L'anàlisi es realitza a partir d'una sociologia relacional, que prioritza tant la identificació d'associacions com la problematització de les dicotomies pròpies dels estudis socials en matèria de drogues. Sota aquesta perspectiva, ens centrem en una anàlisi del conjunt de fluxos socials, materials i discursius que es relacionen d'alguna manera amb les situacions en què hi ha joves i drogues. Analitzem doncs els entramats dinàmics de relacions en què hi ha joves i drogues, que anomenem «assemblatges de drogues». Del treball se'n desprèn que els marcs explicatius tradicionals en matèria de drogues i les seves estratègies d'intervenció s'han fonamentat en unes «polítiques essencialistes de drogues» i en un model d'intervenció prohibicionista; així mateix, es basen en la premissa fonamental del paradigma abstencionista de protecció de la salut, que entén que «(totes) les drogues són (sempre) dolentes (per a tothom)». El treball mostra que aquestes polítiques no només defineixen el problema essencial de les drogues sinó que també el promouen, el generen i el performen. Així mateix, produeix dos rellevants efectes contrapreventius sobre el jovent, com són la producció d'estigma i la desinstitucionalització juvenil. Però la recerca revela que el jovent desplega també altres repertoris discursius que expliquen els consums de drogues a partir de «forces positives» lligades a l'experimentació combinada de diversió, plaer i llibertat, en allò que anomenem «assemblatges de sobirania». Per tal d'explicar-ho, la població jove desplega una «interdiscursivitat» també en clau positiva, la qual és recollida per nous plantejaments polítics i institucionals en matèria de drogues. El treball explora com, al llarg dels darrers 20 anys, les institucions tradicionals han anat experimentant un «procés d'extitucionalització» que es tradueix en el desplegament d'un «model de reducció de riscos», i en la construcció de processos de confiança amb els diferents agents implicats, en el marc d'una nova «aliança extitucional». El procés d'extitucionalització de les institucions està donant pas a unes «polítiques relacionals de drogues», les quals es caracteritzen, d'una banda, per eliminar tota perspectiva essencialista sobre les drogues i, d'una altra, per adaptar les seves intervencions al dinamisme de les relacions que les persones estableixen amb les drogues i amb els seus usos diversos i canviants. Aquestes polítiques relacionals presenten uns efectes de «capacitació agèntica» sobre el jovent -consumidor o no-, alhora que aporta als diferents col·lectius un seguit de dispositius i coneixements més sofisticats per a la gestió de la salut i la vida. I és aquí on emergeix una «capacitat d'anticipació» dels esdeveniments i del control dels riscos a nivell pràctic, que s'incrementa per mitjà d'una densificació de la qualitat i la quantitat de les informacions i els coneixements. El treball se submergeix així en l'anàlisi de la capacitat prescriptiva i de control social de les polítiques de drogues, i subratlla la potència de les polítiques relacionals de promoció de la salut i del seu model d'intervenció, que es fonamenta en una «regularització» dels assemblatges de drogues per mitjà del desplegament de «dispositius de captura, coneixement i orientació». Finalment, els resultats de l'anàlisi posen de relleu les possibilitats que aquest desplaçament envers unes polítiques més relacionals i menys essencialistes presenta per a l'augment de la capacitat agèntica del jovent, així com per al desplegament d'un major control i monitorització social també envers les institucions, i que es tradueix en un «nou contracte social» en matèria de drogues |
|---|