Model per al disseny de xarxes de transport públic amb espaiaments variables davant patrons de demanda heterogenis
Aquest treball explora un marc metodològic per al disseny de xarxes de transport públic en territoris amb demanda de mobilitat heterogènia. El model proposat pretén oferir un primer pas cap a enfocaments més flexibles i realistes en el disseny de xarxes. Es basa en principis d’aproximació contínua,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/450156 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/450156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Local transit Transportation--Planning Residential mobility Network design Transit networks Route decision making Public transportation Heterogeneous demand Transport públic Transport--Planificació Mobilitat residencial Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Transport urbà |
| Sumario: | Aquest treball explora un marc metodològic per al disseny de xarxes de transport públic en territoris amb demanda de mobilitat heterogènia. El model proposat pretén oferir un primer pas cap a enfocaments més flexibles i realistes en el disseny de xarxes. Es basa en principis d’aproximació contínua, plantejant una xarxa de corredors ortogonals, en què paràmetres clau (ubicació dels corredors i freqüència del servei) s’ajusten per minimitzar el cost total del sistema (incloent-hi els costos percebuts pels usuaris i els costos operatius). S’utilitza un model d’elecció de ruta basat en logit per reflectir els errors perceptius dels usuaris i la seva sensibilitat variable al temps de viatge, fet que permet representar de manera més realista la tria d’itineraris. Es dona una atenció especial al paper de la discretització espacial i als models d’estimació del temps d’accés, factors que influeixen significativament en els resultats del model. La discussió sobre la dependència dels resultats respecte a la geometria de la malla és central en aquest treball. Per validar el model, s’implementa en escenaris controlats amb demanda homogènia i heterogènia, incloent-hi un cas basat en patrons de demanda realistes. Els resultats confirmen que el model és capaç de generar dissenys de xarxa coherents i adaptables, sensibles a les variacions locals de la demanda. S’avaluen diferents estratègies d’estimació de costos d’accés, cercant l’equilibri entre complexitat computacional i precisió en l’avaluació de costos, fet que repercuteix en la solució òptima de disseny de la xarxa. Tot i que aquest treball no pretén oferir una resposta definitiva, assenta les bases per al desenvolupament d’eines més refinades que puguin ajudar els planificadors en les etapes inicials del disseny de xarxes de transport públic. |
|---|