Ultraestructura dels espermatozoides de Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis, Donax trunculus (Mollusca,Bivalvia)
La majoria dels mol·luscs bivalves són organismes gonocòrics, amb alguns casos d'hermafroditisme en diferents grups. La gònada masculina, quan és madura, envaeix tota la cavitat del mantell i els gàmetes són alliberats a la cavitat paleal de l'individu. Els espermatozoides dels bivalves só...
| Authors: | , , , |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2008 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/127478 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/127478 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Ultraestructura (Biologia) Espermatozoides Mol·luscs Ultrastructure (Biology) Spermatozoa Mollusks |
| Summary: | La majoria dels mol·luscs bivalves són organismes gonocòrics, amb alguns casos d'hermafroditisme en diferents grups. La gònada masculina, quan és madura, envaeix tota la cavitat del mantell i els gàmetes són alliberats a la cavitat paleal de l'individu. Els espermatozoides dels bivalves són del tipus primitiu, com tots els dels organismes aquàtics que presenten fecundació externa. Són cèl·lules en les quals es distingeixen tres parts ben diferenciades: cap, peça intermèdia i cua. En les tres espècies estudiades, Crassostrea gigas, Mytilus galloprovincialis i Donax trunculus, els espermatozoides responen a aquest patró, però amb variacions morfològiques especifiques que estan relacionades amb les característiques dels oòcits que han de fecundar. En C. gigas el cap de l'espermatozoide és arrodonit i entre l'acrosoma i el nucli destaca la regió subacrosòmica, amb components fibril·lars d'actina. L'espermatozoide de M. galloprovincialis és molt més allargat que l'anterior i el sistema fibril·lar de la regió subacrosòmica forma un canal intranuclear. L'acrosoma destaca per la seva longitud. L'espermatozoide de D. trunculus segueix el patró considerat primitiu, tot i que en la peça intermèdia conté més mitocondris i els centríols tenen una disposició en línia i no ortogonal, com en els altres estudiats. |
|---|