El debat sobre la formació

L'article forma part de la primera fase d'una recerca DGICYT, que el grup QUIT de la Universitat Autònoma de Barcelona està realitzant sobre la relació entre formació i ocupació remunerada, amb l'objectiu d'interrogar-se críticament sobre la concepció dominant de la formació, seg...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Llorens Serrano, Clara|||0000-0001-9957-3156, Martí Olivé, Joel|||0000-0002-8648-4266, Verd Pericàs, Joan Miquel|||0000-0002-8636-3659
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:1996
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:113939
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/113939
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Mercat de treball
Ocupació
Formació
Descripción
Sumario:L'article forma part de la primera fase d'una recerca DGICYT, que el grup QUIT de la Universitat Autònoma de Barcelona està realitzant sobre la relació entre formació i ocupació remunerada, amb l'objectiu d'interrogar-se críticament sobre la concepció dominant de la formació, segons la qual, la formació és un factor cada dia més clau per trobar feina i/o millorar-hi. Partint de la inadequació entre formació i ocupació que s'observa en el mercat de treball, es pretén desemmascarar com l'existència d'una pluralitat d'ocupacions implica una pluralitat de formacions. Concretament, en aquestes pàgines s'introdueix, en primer lloc, un concepte multidimensional de formació (sorgit d'un procés de discussió del grup de recerca, al voltant de les diferents aportacions teòriques). En base a aquest, s'analitza, en segon lloc, el context discursiu (concepcions de la formació per part dels agents socials) en què es desenvolupen les estratègies formatives de les persones i, sobretot, les de les empreses (ja que, al capdavall, són aquestes les que defineixen els perfils formatius requerits). Finalment, s'acaben contraposant a aquest discurs unilateral-modernitzador, unes pràctiques reals quant a polítiques públiques i pel que fa a requeriments de les empreses en el procés productiu, que divergirien en funció dels usos efectius de la força de treball en el context d'un mercat laboral segmentat i de crisi estructural de l'ocupació.