Cronologia, territorialitat i canvi cultural: estudi de les trajectòries poblacionals de Catalunya durant el Neolític mitjà
[cat] Aquesta Tesi Doctoral explora els desenvolupaments recents en el camp de la paleodemografia, oferint un enfocament innovador pel tractament de les dades radiocarbòniques i l'anàlisi de la densitat de les ocupacions humanes. Els resultats d'aquest treball posen de manifest la idoneïta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/216428 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/216428 http://hdl.handle.net/10803/692520 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleodemografia Demographic archaeology Neolític Datació per radiocarboni Estadística bayesiana Neolithic period Radiocarbon dating Bayesian statistical decision |
| Sumario: | [cat] Aquesta Tesi Doctoral explora els desenvolupaments recents en el camp de la paleodemografia, oferint un enfocament innovador pel tractament de les dades radiocarbòniques i l'anàlisi de la densitat de les ocupacions humanes. Els resultats d'aquest treball posen de manifest la idoneïtat de les metodologies emprades per la reconstrucció de les trajectòries poblacionals, aportant una nova evidència de la seva validesa. Un dels objectius principals ha estat la integració dels models bayesians de datacions radiocarbòniques en l'anàlisi paleodemogràfica, destacant els avantatges d'incorporar la dimensió espacial de manera explícita. S'ha proposat un model jeràrquic per incloure un terme d'autocorrelació espacial, el qual ha facilitat l'estudi de les diferències territorials i ha ajudat a minimitzar els errors de mostreig associats a l'heterogeneïtat espacial. Aquest model ha estat utilitzat per tractar les incerteses relacionades amb la construcció dels marcs crono-culturals, així com per explorar les relacions temporals entre les fases arqueològiques, permetent la reconstrucció de les dinàmiques demogràfiques a treves de les dades referents a les ocupacions humanes. La metodologia ha estat aplicada al cas d'estudi del Neolític mitjà a Catalunya i el Principat d'Andorra, període caracteritzat per marcades diferències regionals i una notable transformació cultural al voltant del 4000 ANE. El treball s'enfoca en l'estudi de la transició entre el Neolític mitjà Inicial (NMI) i el Neolític mitjà Ple (NMP), analitzant les seves implicacions socioeconòmiques, culturals i poblacionals. Els resultats suggereixen una adopció gradual i territorialment heterogènia dels canvis, identificant un creixement demogràfic iniciat al voltant del 4250 ANE. Aquesta tendència es relaciona amb les dinàmiques de transformació cultural del sud-est francès, així com amb la intensificació de les xarxes d'intercanvi transpirinenques. Es planteja la hipòtesi d'una equivalència entre les inferències derivades dels dos proxies paleodemogràfics (les dades radiocarbòniques i les referents a l'ocupació humana), la qual s'ha posat a prova mitjançant tests de significació estadístics formals. Aquests han permès realitzar una interpretació crítica de les assumpcions del model, contextualitzant la informació disponible i suggerint una bona correlació entre els proxies i la població humana. Els resultats proporcionen una base per futures investigacions i desenvolupaments metodològics en el camp de la paleodemografia, així com una visió actualitzada del període del Neolític mitjà. |
|---|