Dones invisibles. L’impacte sociocomunitari del diagnòstic tardà del Trastorn de l’Espectre Autista
El present Treball Final de Màster aprofundeix en l’impacte sociocomunitari del diagnòstic tardà del Trastorn de l’Espectre Autista en dones. Històricament, els criteris diagnòstics s’han basat en estudis realitzats majoritàriament amb homes, factor que ha provocat que moltes dones no hagin estat di...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositório: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/153240 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/10609/153240 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Trastorn de l’Espectre Autista diagnòstic tardà dones psicopedagogia sociocomunitària inclusió social estudis de gènere Educational psychology -- TFM Psicologia pedagògica -- TFM |
| Resumo: | El present Treball Final de Màster aprofundeix en l’impacte sociocomunitari del diagnòstic tardà del Trastorn de l’Espectre Autista en dones. Històricament, els criteris diagnòstics s’han basat en estudis realitzats majoritàriament amb homes, factor que ha provocat que moltes dones no hagin estat diagnosticades fins a l’adolescència o l’edat adulta. Aquesta invisibilització genera importants conseqüències a nivell persona, social i laboral, en dificultar l’accés a suports primerencs i adequats. La investigació s’emmarca en un enfocament psicopedagògic i sociocomunitari, amb l’objectiu de visibilitzar les vivències de dones que van rebre un diagnòstic tardà d’autisme. S’usa una metodologia qualitativa basada en el relat de vida, permetent recollir experiències personals significatives i comprendre com el retard del diagnòstic ha afectat la seva identitat, salut mental, inclusió social i accés a oportunitats. A través de l’anàlisi dels relats, s’evidencien barreres estructurals, com la manca d’adaptació d’instruments diagnòstics al perfil femení, així com una manca de recursos especialitzats i xarxes de suport efectives. L’estudi conclou que és fonamental reformular les pràctiques professionals des d’una perspectiva de gènere i inclusió, promovent polítiques públiques, serveis accessibles i una formació adequada per als experts. La recerca contribueix al coneixement acadèmic i social sobre la realitat de les dones autistes, fomentant una major equitat, justícia i sensibilització en la intervenció psicopedagògica. |
|---|