L'organització territorial i la democràcia a la ciutat (de Barcelona), 1975-2017. El municipalisme revolucionari al segle XXI
L'objectiu de la tesi és repensar críticament la relació democràcia-ciutat (territori) amb el propòsit, després de l'anàlisi corresponent, d'aproximar-nos a un marc propositiu d'alternatives al model actual de ciutat (Barcelona). Es parteix de la consideració que la relació entre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:292598 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/292598 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ciutat City Ciudad Democràcia Democracy Democracia Urbanisme Urbanism Urbanismo Ciències Socials |
| Sumario: | L'objectiu de la tesi és repensar críticament la relació democràcia-ciutat (territori) amb el propòsit, després de l'anàlisi corresponent, d'aproximar-nos a un marc propositiu d'alternatives al model actual de ciutat (Barcelona). Es parteix de la consideració que la relació entre democràcia i territori és indestriable (i dialèctica) i que el capitalisme -en la seva darrera etapa neoliberal i globalitzadora- ha aprofundit en la seva desvinculació, propugnant l'abstracció de l'espai i minimitzant la democràcia. Per assolir l'objectiu i evidenciar les consideracions esmentades, l'anàlisi s'ha centrat en la ciutat de Barcelona (1975 - 2017), si bé s'ha realitzat una síntesi dels antecedents de la relació democràcia-territori en els segles XVIII, XIX i XX. Abans d'encarar la part analítica, hem endegat diferents debats, no sols per determinar els components conceptuals bàsics de la relació democràcia - territori, sinó també per determinar la concepció, a partir de la definició original del dret a la ciutat (1968), i assumir llur defensa com a eix del municipalisme transformador al segle XXI. El primer debat s'estableix amb les propostes dels primers socialistes que formulen un model social, democràtic i de ciutat (comunitat) i que, a més de considerar-los precursors del socialisme, podrien ser considerats precursors del dret a la ciutat. Aquestes, perden el component de model (urbà) de ciutat en l'evolució del moviment socialista (Primera Internacional), pèrdua que es perllonga fins a l'actualitat. Aquest debat es desenvolupa, seguint la construcció de les propostes socialistes, fins a la Comuna de París, on es considera que hi ha prou elements de contemporaneïtat per argumentar el dret a la ciutat. El segon debat s'establirà entre el sentit primigeni del dret a la ciutat com una proposta de classe (revolucionària) i els diferents intents de malmetre-la des de la dreta o l'esquerra sistèmica. Aquest debat estableix els fonaments de les iniciatives i per a la democratització del territori i la construcció d'un municipalisme transformador. Plantejats aquests debats, s'inicia l'anàlisi de la relació democràcia i territori a la ciutat de Barcelona. Partint de la consideració de la ciutat com a capital d'una nació sense estat, sotmesa a la legislació municipal castellana i de l'Estat espanyol que va trencar la seva organització territorial i institucional pròpia i que encara s'imposa en l'actualitat. Aquesta consideració, refermada per les diferents legislacions, ha hagut de coexistir amb altres consideracions com la formació d'una societat (ciutat) industrial i la formació de dues classes enfrontades (capitalista i obrera) en una temporalitat diferent de la resta de l'Estat. L'anàlisi segueix el binomi democràcia-territori per les diferents etapes i aprofundeix més en els períodes cabdals per a la configuració de la ciutat actual. En el període central analitzat (1975-2017) es tracta l'evolució històrica i les conseqüències que les derivades polítiques i socials han tingut en el tractament de la democràcia a la ciutat. Des de l'anomenada transició se segueix el fil d'una triple legislació: estatal (Constitució, lleis de règim local...), autonòmica (Estatut d'Autonomia, llei municipal...) i municipal (Carta Municipal de Barcelona, normatives territorials i ciutadanes). I de les propostes alternatives que han anat presentant els moviments socials (veïnals) davant de la legislació i de la construcció del model de ciutat mitjançant les polítiques de grans esdeveniments i d'inserció de la ciutat en el sistema neoliberal globalitzador. Concloem amb unes reflexions i propostes que s'inicien amb un municipalisme transformador que explora els marges de la institució actual que continua repensant una nova organització territorial i democràtica per acabar plantejant un debat sobre el dret a l'autodeterminació de la ciutat com a alternativa al model capitalista de ciutat i a la globalització. |
|---|