La poesía de Dai Wangshu, entre la tradición china y la influencia occidental
Dai Wangshu (1905-1950), poeta representatiu de la poesia xinesa moderna, va aconseguir assolir un cert prestigi, tant per la seva tasca de traductor com per les seves composicions líriques, si bé la seva fama s'ha anat consolidant a mesura que s'han anat publicant pòstumament tots els seu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670866 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670866 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Poesia Poesía Poetry Traducció Traducción Translation Comparatisme Comparatismo Comparatism Ciències Humanes 82 |
| Sumario: | Dai Wangshu (1905-1950), poeta representatiu de la poesia xinesa moderna, va aconseguir assolir un cert prestigi, tant per la seva tasca de traductor com per les seves composicions líriques, si bé la seva fama s'ha anat consolidant a mesura que s'han anat publicant pòstumament tots els seus poemes, textos en prosa i traduccions. Si s'hi dedica una mirada retrospectiva, en els seus inicis creatius va rebre la influència del romanticisme i, posteriorment, del simbolisme i del postsimbolisme francès. Tot i això, les seves últimes creacions van demostrar una inclinació per la poesia espanyola contemporània, especialment per la Generació del 27. Pel que fa als seus quatre poemaris, Dai sempre va intentar evitar una poesia imitativa i va advocar per trobar un equilibri entre les influències estrangeres i l'habilitació moderna de la pròpia tradició, de manera que va col·laborar amb la renovació de la poesia xinesa de la seva època. En relació amb aquest estudi, ens hem proposat examinar les creacions líriques i les traduccions que va fer Dai Wangshu, tenint en compte les concepcions literàries de l'autor i la cultura de la Xina, França i Espanya. Aquesta tesi pretén fer una descripció de la seva feina de traductor i dels motius que el van portar a escollir uns autors i poemes determinats per versionar-los, alhora que se n'ha intentat reconstruir la poètica i s'ha intentat fer una recerca comparativa per, d'aquesta manera, esbrinar les raons per les quals Dai es va aficionar a uns corrents literaris determinats, quines afinitats compartia amb poetes d'altres tradicions i quines possibles influències va rebre la seva obra lírica. A més de la introducció general a la recerca, el segon capítol elabora un estat de la qüestió dels estudis ja existents sobre la poesia i les traduccions de Dai (especialment centrats en la importància del simbolisme francès, en detriment de la lírica espanyola). El tercer capítol s'ocupa exclusivament de la seva feina de traductor, estudia la importància del simbolisme tot repassant-ne la recepció a la Xina i destaca les influències que Dai va poder rebre (tant d'idees teòriques com de tècnica i temes literaris). Seguint el mateix mètode, en aquest mateix apartat, es construeix un estudi detallat de les versions xineses de poesia espanyola que va fer Dai: es repassen les traduccions de poesia de la Generació del 27, s'intenta explicar l'interès que li va generar la poètica d'aquests autors, s'assenyalen les afinitats que podrien haver compartit i s'apunten possibles influències exercides. L'últim capítol se centra en la creació lírica de Dai i pretén analitzar-la des de perspectives diferents. L'anàlisi comença amb la caracterització (històrica, formal i temàtica) dels seus quatre poemaris i les etapes estètiques que va seguir la seva creació, es continua amb la descripció de la poètica de l'autor i es conclou amb l'estudi de l'evolució del tractament que va fer dels seus principals temes lírics, d'acord amb les noves concepcions que adoptava i les influències que anava rebent, gràcies a les seves lectures i a la seva tasca de traductor. |
|---|