G.A. Cohen i el marxisme analític: el llegat del Grup de setembre i les teories de la justícia en els debats de l'esquerra
[cat] Aquesta tesi doctoral reconstrueix i analitza els trets fonamentals de la trajectòria filosòfica de Gerald Cohen, així com les premisses metodològiques i el gruix dels debats principals del Marxisme Analític, el corrent de pensament que ell esperonà. Mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’obra...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/105002 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/105002 http://hdl.handle.net/10803/398782 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Marxisme Cohen, G. A. (Gerald Allan), 1941-2009 Marxism |
| Resumo: | [cat] Aquesta tesi doctoral reconstrueix i analitza els trets fonamentals de la trajectòria filosòfica de Gerald Cohen, així com les premisses metodològiques i el gruix dels debats principals del Marxisme Analític, el corrent de pensament que ell esperonà. Mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’obra de Cohen, la tesi prova la hipòtesi que el valor d’igualtat subjau a tot l’itinerari intel·lectual d’aquest professor d’Oxford. Alhora, s’hi constata que la seva perspectiva de fons és socialista, i que les successives etapes del seu pensament mostren el compromís, latent o explícit, de fonamentar normativament un socialisme ètic. Així, la seva anàlisi del materialisme històric, la crítica del llibertarisme, o la reflexió sobre l’igualitarisme de la sort i la teoria de la justícia com a equitat figuren entrellaçades per aquesta motivació de fons, tot i l’especificitat temàtica dels diàlegs de Cohen amb Marx, Nozick, Dworkin o Rawls. La tesi examina i sistematitza igualment discussions teòriques destacades dels membres del Grup de setembre, nucli del Marxisme Analític que, a més de Cohen, aplega acadèmics com Roemer, Elster, Przeworski, Van Parijs o Wright. Per tant, la polèmica sobre l'ús de les explicacions funcionals i la teoria de jocs en les ciències socials, l'anàlisi de l'explotació i les classes, la justícia distributiva o les propostes de socialisme de mercat i renda bàsica són objecte d'estudi. L'enfocament que se'n fa cerca escatir què resta vigent en el llegat d'aquesta escola per als debats teòrics i programàtics de l'esquerra. Particularment, pel que fa als dissenys institucionals alternatius al capitalisme existent, la justificació normativa de les alternatives, i les estratègies i els actors del canvi social. |
|---|