Landscape dynamics during the last 17,550 years in Cantabria, northern Iberian Peninsula. Approaches from palaeoecology
La regió cantàbrica (nord de la península Ibèrica) és una zona de gran interès paleoecològic. Es tracta d’una de les regions europees amb més jaciments arqueològics documentats, amb evidències de presència humana des del Paleolític. Des del punt de vista botànic, la zona és singular al trobar-se din...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688435 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688435 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Últim Període Glacial – Holocè Palinologia Incendis Último Período Glacial – Holoceno Palinología Incendios Last Glacial Period – Holocene Palynology Fires Ciències Experimentals 57 |
| Sumario: | La regió cantàbrica (nord de la península Ibèrica) és una zona de gran interès paleoecològic. Es tracta d’una de les regions europees amb més jaciments arqueològics documentats, amb evidències de presència humana des del Paleolític. Des del punt de vista botànic, la zona és singular al trobar-se dins de la regió biogeogràfica Eurosiberiana tot i rebre influència Mediterrània. Aquesta tesi ha tractat l'evolució del paisatge cantàbric durant els darrers c. 17.550 anys, amb un èmfasi en identificar l'origen dels canvis paisatgístics, determinar el paper dels incendis i examinar les diferents fases de les activitats mineres. S’ha dut a terme un estudi multiproxy en un registre sedimentari de la torbera de La Molina (43,26º N, 3,97º O, 484 m s. n. m.; Puente Viesgo, Cantàbria) el qual comprèn els últims c. 17.550 anys. Per fer-ho s’ha analitzat el contingut de matèria orgànica, els macrocarbons sedimentaris (>150 µm), el pol·len i els palinomorfs no pol·línics per tot el període. El contingut de metalls traça (Cu, Ni, Zn, As, Cd i Pb) i les relacions isotòpiques de Pb s’han analitzat pels últims c. 6.740 anys. Per a una millor interpretació del registre palinològic s’ha calibrat la pluja pol·línica contemporània en determinades formacions vegetals de Cantàbria a partir de l'estudi de mostres de superfície (molses, n = 79). El règim d’incendis també s’ha estudiat en una altra torbera cantàbrica anomenada El Cueto de la Espina (43,06º N, 3,91º O, 1.120 m s. n. m.; Corconte, Cantàbria) mitjançant l'anàlisi de macrocarbons sedimentaris durant els darrers c. 5.725 anys. Els resultats destaquen la importància del calibratge de la pluja pol·línica actual en la interpretació dels diagrames palinològics. A La Molina no hi ha constància de boscos de pins en tot el període estudiat. S’ha identificat una formació estèpica des de l’inici de la seqüència fins a la propagació de Betula fa c. 13.700 anys, la qual es mostra sensible a la variabilitat del clima fins a l'inici de l'Holocè. A partir d'aquest moment, s’estableix a la regió un bosc mixt caducifoli dominat per Betula i Quercus caducifolis. Durant els primers mil·lennis de l'Holocè s’han detectat una sèrie de pulsacions de biomassa probablement vinculades a períodes d'augment de les pluges a la regió cantàbrica. És en dues fases àrides, els esdeveniments del 9,3 i 8,2 ka, quan es detecten els primers episodis d’incendis significatius, els quals van crear zones obertes i van afavorir l'expansió de Corylus. Les fluctuacions de biomassa ja no es registren a partir de l’esdeveniment del 8,2 ka en endavant, evidenciant un comportament diferent respecte a l’inici de l'Holocè. El registre del carbons sedimentaris, però, descarta l'ús del foc per a gestionar la vegetació fins a l'inici del Neolític. A partir d'aquesta època, s’evidencia un ús cultural del foc a La Molina amb intervals d’elevada intensitat durant les fases àrides dels esdeveniments de Bond 3 i 2 (c. 4200 i 2800 anys cal BP). La comparació entre les dues torberes ha permès identificar intervals de temps amb comportament del foc variable segons el grau de pressió humana. En referència a les activitats mineres, s’han identificat restes de metalls traça vinculades a elles a partir del Calcolític, amb intervals d'especial rellevància durant l'Edat del Ferro, l'Època Romana i la Baixa Edat Mitjana. Més recentment també s’han pogut relacionar amb el jaciment cantàbric de Zn-Pb de Reocín, explotat durant els segles XIX i XX dC. En conjunt, la composició del paisatge cantàbric no sembla haver-se repetit durant els darrers c. 17.550 anys. Aquest tipus d'estudi permet conèixer com s'ha arribat al paisatge actual i ajuda a millorar-ne la gestió mediambiental. |
|---|