Encrucijadas y debates de la vida y la muerte

En els últims anys hem presenciat que a Xile s'han debatut i es debaten legislativament projectes al voltant de l'avortament ia l'eutanàsia. I l any 2017 es va aprovar la Llei d'interrupció de l'embaràs en tres causals, i en l'actualitat es troba en el Congrés un projec...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Etcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2020
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:243109
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/243109
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Avortament
Eutanàsia
Xile
Aborto
Abortion
Eutanasia
Euthanasia
Chile
Ciències Socials
id ES_aa85c538ad9617b193de7dc73242ab2f
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:243109
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
discursos sanitarios sobre aborto y eutanasia desde una perspectiva de género. El caso de Santiago de Chile
title Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
spellingShingle Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
Etcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624
Avortament
Eutanàsia
Xile
Aborto
Abortion
Eutanasia
Euthanasia
Chile
Ciències Socials
title_short Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
title_full Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
title_fullStr Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
title_full_unstemmed Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
title_sort Encrucijadas y debates de la vida y la muerte
dc.creator.none.fl_str_mv Etcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624
author Etcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624
author_facet Etcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Mora Malo, Enrico
dc.subject.none.fl_str_mv Avortament
Eutanàsia
Xile
Aborto
Abortion
Eutanasia
Euthanasia
Chile
Ciències Socials
topic Avortament
Eutanàsia
Xile
Aborto
Abortion
Eutanasia
Euthanasia
Chile
Ciències Socials
description En els últims anys hem presenciat que a Xile s'han debatut i es debaten legislativament projectes al voltant de l'avortament ia l'eutanàsia. I l any 2017 es va aprovar la Llei d'interrupció de l'embaràs en tres causals, i en l'actualitat es troba en el Congrés un projecte de llei sobre eutanàsia i cures palliatives. Aquestes discussions s'entrecreuen i convergeixen amb un fort esclat social que clama per la igualtat, la dignitat i la justícia social. Si bé en l'escena nacional s'han plasmat diferents discursos, considero que un rellevant és el discurs sanitari, conformat com un discurs de saber/poder permeando les pràctiques i les relacions sanitàries. La investigació respon a la pregunta: Des d'una perspectiva de gènere ¿quins són els discursos sanitaris, amb el personal de les unitats de ginecologia i obstetrícia, comitè d'ètica i cures pal·liatives, del sistema de salut de Santiago de Xile, en el debat de vida i mort associats a l'avortament i eutanàsia a Xile? Indagué en els fenòmens d'avortament i eutanàsia de manera integrada, per desvetllar els principals debats al voltant de la vida ia la mort, que tenien a veure amb construccions de dignitat, del que és humà, l'autonomia, a el sofriment i el dolor, i transversalment les construccions de corporalitat. Desde epistemologies feministes i crítiques, que em posicionen al voltant de la meva història de vida, vaig adoptar una estratègia qualitativa de caràcter mixt (inductiva i abductiva), on per mitjà d'entrevistes en profunditat (realitzades al començament de l'any 2017 ) , a informants clau (4 entrevistes) ia professionals de la salut ( 26 entrevistes), d' una clínica privada religiosa, una clínica priva dóna no religiosa, i un hospital, vaig produir discursos per mitjà de tècniques d'anàlisi de contingut i anàlisi crítica de l'discurs. Alguno s dels resultats principals tenen a veure amb que si bé els / les professionals es van posicionar dicotòmicament al voltant de l'avortament ia l'eutanàsia, sota dos arguments: la sacralitat de la vida (principalment per part de professionals de la clínica religiosa) i l'autonomia dels cossos (provinents en major mesura de la clínica no religiosa), a l'endinsar-me en l'anàlisi va emergir una trama argumentativa més densa , on apreciava un ús polític dels posicionaments , donant origen a formes de comprendre la societat, la seva ètica, les relacions de poder, així com les concepcions de vida i mort permeadas per un mantell occidental, patriarcal, neoliberal i capitalista. Constaté diferents maneres de comprendre l'autonomia: autonomia amb concepcions de caire liberal (vinculat a una ètica de la justícia ia una masculinitat hegemònica) i visions connectades al seu caràcter relacional (associant-la a una ètica de la curaia una feminitat hegemònica ). A l'respecte considero necessària la integració de les dues autonomies per construir una comprensió de la persona 'usuariria com un actor/a polític/a, reconeixent els seus desitjos particulars, els seus drets, així com els seus vincles i afectes. Respecte als debats de la vida i de la mort, vam veure que existien diferents concepcions de vida. Des d'algunes postures, es recorria a la vida biològica, mentre que des d'altres es plantejava una vida habitable (reconeixent els drets, els contextos i els projectes de vida). També vaig constatar la dicotomía de la vida en general i la mort, en la mesura que es les concebía sempre separades, i sempre la primera millor que la segona, invisibilitzant que la mort és a part de la vida. Allò, develó construccions de mort presents a Occidente, associades a morts solitàries i angoixants. D'allò que no es parla però que és l'única certesa de la nostra existència.
publishDate 2020
dc.date.none.fl_str_mv 2
2020-01-01
2020
2020-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Tesi doctoral
http://purl.org/coar/resource_type/c_db06
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
format doctoralThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/243109
url https://ddd.uab.cat/record/243109
dc.language.none.fl_str_mv Español
spa
language_invalid_str_mv Español
language spa
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869416188896870400
spelling Encrucijadas y debates de la vida y la muertediscursos sanitarios sobre aborto y eutanasia desde una perspectiva de género. El caso de Santiago de ChileEtcheberry Rojas, Lorena|||0000-0003-2083-2624AvortamentEutanàsiaXileAbortoAbortionEutanasiaEuthanasiaChileCiències SocialsEn els últims anys hem presenciat que a Xile s'han debatut i es debaten legislativament projectes al voltant de l'avortament ia l'eutanàsia. I l any 2017 es va aprovar la Llei d'interrupció de l'embaràs en tres causals, i en l'actualitat es troba en el Congrés un projecte de llei sobre eutanàsia i cures palliatives. Aquestes discussions s'entrecreuen i convergeixen amb un fort esclat social que clama per la igualtat, la dignitat i la justícia social. Si bé en l'escena nacional s'han plasmat diferents discursos, considero que un rellevant és el discurs sanitari, conformat com un discurs de saber/poder permeando les pràctiques i les relacions sanitàries. La investigació respon a la pregunta: Des d'una perspectiva de gènere ¿quins són els discursos sanitaris, amb el personal de les unitats de ginecologia i obstetrícia, comitè d'ètica i cures pal·liatives, del sistema de salut de Santiago de Xile, en el debat de vida i mort associats a l'avortament i eutanàsia a Xile? Indagué en els fenòmens d'avortament i eutanàsia de manera integrada, per desvetllar els principals debats al voltant de la vida ia la mort, que tenien a veure amb construccions de dignitat, del que és humà, l'autonomia, a el sofriment i el dolor, i transversalment les construccions de corporalitat. Desde epistemologies feministes i crítiques, que em posicionen al voltant de la meva història de vida, vaig adoptar una estratègia qualitativa de caràcter mixt (inductiva i abductiva), on per mitjà d'entrevistes en profunditat (realitzades al començament de l'any 2017 ) , a informants clau (4 entrevistes) ia professionals de la salut ( 26 entrevistes), d' una clínica privada religiosa, una clínica priva dóna no religiosa, i un hospital, vaig produir discursos per mitjà de tècniques d'anàlisi de contingut i anàlisi crítica de l'discurs. Alguno s dels resultats principals tenen a veure amb que si bé els / les professionals es van posicionar dicotòmicament al voltant de l'avortament ia l'eutanàsia, sota dos arguments: la sacralitat de la vida (principalment per part de professionals de la clínica religiosa) i l'autonomia dels cossos (provinents en major mesura de la clínica no religiosa), a l'endinsar-me en l'anàlisi va emergir una trama argumentativa més densa , on apreciava un ús polític dels posicionaments , donant origen a formes de comprendre la societat, la seva ètica, les relacions de poder, així com les concepcions de vida i mort permeadas per un mantell occidental, patriarcal, neoliberal i capitalista. Constaté diferents maneres de comprendre l'autonomia: autonomia amb concepcions de caire liberal (vinculat a una ètica de la justícia ia una masculinitat hegemònica) i visions connectades al seu caràcter relacional (associant-la a una ètica de la curaia una feminitat hegemònica ). A l'respecte considero necessària la integració de les dues autonomies per construir una comprensió de la persona 'usuariria com un actor/a polític/a, reconeixent els seus desitjos particulars, els seus drets, així com els seus vincles i afectes. Respecte als debats de la vida i de la mort, vam veure que existien diferents concepcions de vida. Des d'algunes postures, es recorria a la vida biològica, mentre que des d'altres es plantejava una vida habitable (reconeixent els drets, els contextos i els projectes de vida). També vaig constatar la dicotomía de la vida en general i la mort, en la mesura que es les concebía sempre separades, i sempre la primera millor que la segona, invisibilitzant que la mort és a part de la vida. Allò, develó construccions de mort presents a Occidente, associades a morts solitàries i angoixants. D'allò que no es parla però que és l'única certesa de la nostra existència.En los últimos años hemos presenciado que en Chile se han debatido y se debaten legislativamente proyectos en torno al aborto y a la eutanasia. El año 2017 se aprobó la Ley de interrupción del embarazo en tres causales, y en la actualidad se encuentra en el Congreso un proyecto de ley sobre eutanasia y cuidados paliativos. Estas discusiones se entrecruzan y convergen con un fuerte estallido social que clama por la igualdad, la dignidad y la justicia social. Si bien en la escena nacional se han plasmado distintos discursos, considero que uno relevante es el discurso sanitario, conformado como un discurso de saber/poder permeando las prácticas y las relaciones sanitarias. La investigación responde a la pregunta: Desde una perspectiva de género ¿cuáles son los discursos sanitarios, del personal de las unidades de ginecología y obstetricia, comité de ética y cuidados paliativos, del sistema de salud de Santiago de Chile, en el debate de vida y muerte asociados al aborto y eutanasia en Chile? Indagué en los fenómenos de aborto y eutanasia de manera integrada, para develar los principales debates en torno a la vida y a la muerte, que tenían que ver con construcciones de dignidad, de lo humano, la autonomía, al sufrimiento y el dolor, y transversalmente las construcciones de corporalidad. Desde epistemologías feministas y críticas, que me posicionan en torno a mi historia de vida, adopté una estrategia cualitativa de carácter mixto (inductiva y abductiva), donde por medio de entrevistas en profundidad (realizadas a comienzos del año 2017), a informantes clave (4 entrevistas) y a profesionales de la salud (26 entrevistas), de una clínica privada religiosa, una clínica privada no religiosa, y un hospital, produje discursos por medio de técnicas de análisis de contenido y análisis crítico del discurso. Algunos de los resultados principales tienen que ver con que si bien los/as profesionales se posicionaron dicotómicamente en torno al aborto y a la eutanasia, bajo dos argumentos: la sacralidad de la vida (principalmente por parte de profesionales de la clínica religiosa) y la autonomía de los cuerpos (provenientes en mayor medida de la clínica no religiosa), al adentrarme en el análisis emergió una trama argumentativa más densa, donde apreciaba un uso político de los posicionamientos, dando origen a formas de comprender la sociedad, su ética, las relaciones de poder, así como las concepciones de vida y muerte permeadas por un manto occidental, patriarcal, neoliberal y capitalista. Constaté distintos modos de comprender la autonomía: una autonomía con concepciones de corte liberal (vinculado a una ética de la justicia y a una masculinidad hegemónica) y visiones conectadas a su carácter relacional (asociándola a una ética del cuidado y a una femenidad hegemónica). Al respecto considero necesaria la integración de ambas autonomías para construir una comprensión de la persona usuaria como un actor/a político/a, reconociendo sus deseos particulares, sus derechos, así como sus vínculos y afectos. Respecto a los debates de la vida y de la muerte, vimos que existían distintas concepciones de vida. Desde algunas posturas, se recurría a la vida biológica, mientras que desde otras se planteaba una vida habitable (reconociendo los derechos, los contextos y los proyectos de vida). También constaté la dicotomía de la vida en general y la muerte, en la medida que se las concebía siempre separadas, y siempre la primera mejor que la segunda, invisibilizando que la muerte es a parte de la vida. Aquello, develó construcciones de muerte presentes en Occidente, asociadas a muertes solitarias y angustiosas. De aquello que no se habla pero que es la única certeza de nuestra existencia.In recent years we have witnessed that projects in abortion and euthanasia have been discussed and debated legislatively in Chile. In 2017, the Law on Termination of Pregnancy in Three Causes was approved, and a draft law on euthanasia and palliative care is currently in Congress. These discussions intersect and converge with a strong social outbreak that cries out for equality, dignity and social justice. Although different discourses have taken shape on the national scene, I consider that a relevant one is health discourse, shaped as a knowledge / power discourse permeating health practices and relationships. The research answers the question: From a gender perspective, what are the health discourses, of the staff of the gynecology and obstetrics units, ethics and palliative care committee, of the Santiago de Chile health system, in the life debate and death associated with abortion and euthanasia in Chile? I investigated the phenomena of abortion and euthanasia in an integrated way, to unveil the main debates about life and death, which had to do with constructions of dignity, of the human, autonomy, suffering and pain, and transversely Body building. From feminist and critical epistemologies, which position me around my life story, I adopted a qualitative strategy of mixed character (inductive and abductive), where through in-depth interviews (conducted at the beginning of 2017), to key informants ( 4 interviews) and to health professionals (26 interviews), from a private religious clinic, a private non-religious clinic, and a hospital, produced speeches through content analysis techniques and critical discourse analysis. Some of the main results have to do with the fact that although the professionals were dichotomously positioned around abortion and euthanasia, under two arguments: the sacredness of life (mainly by professionals of the religious clinic) and autonomy of the bodies (coming mostly from the non-religious clinic), upon entering the analysis a denser argumentative plot emerged, where I appreciated a political use of the positions, giving rise to ways of understanding society, its ethics, relationships of power, as well as the conceptions of life and death permeated by a western, patriarchal, neoliberal and capitalist mantle. I verified different ways of understanding autonomy: an autonomy with liberal conceptions (linked to an ethic of justice and a hegemonic masculinity) and visions connected to its relational character (associating it with a care ethic and a hegemonic femininity). In this regard, I consider the integration of both autonomies necessary to build an understanding of the user as a political actor, recognizing their particular desires, their rights, as well as their ties and affections. Regarding the debates of life and death, we saw that there were different conceptions of life. From some positions, biological life was resorted to, while from others there was a habitable life (recognizing rights, contexts and life projects). I also noted the dichotomy of life in general and death, to the extent that they were always conceived as separate, and always the first better than the second, making invisible that death is part of life. That, unveiled death constructions present in the West, associated with lonely and distressing deaths. What is not talked about but that is the only certainty of our existence.Mora Malo, Enrico 22020-01-0120202020-01-01Tesi doctoralhttp://purl.org/coar/resource_type/c_db06VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/243109reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaEspañolspaopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:2431092026-06-06T12:50:31Z
score 15,228081

Registos relacionados