Rafael Tasis, corresponsal literari de l'exili

Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París, 1966) fou una peça clau en la configuració del discurs crític sobre la literatura catalana de postguerra. En retornar el 1948 de l'exili de París, s'implicà en la represa cultural i es convertí en enllaç dels catalans de la diàspora. Coŀlaborador assi...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autores: Bacardí, Montserrat|||0000-0001-9593-7928, Foguet i Boreu, Francesc|||0000-0003-4083-5486
Formato: artículo
Fecha de publicación:2022
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:270111
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/270111
https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.2500.01.341
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Rafael Tasis
Literatura catalana
Exili
Postguerra
Descrição
Resumo:Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París, 1966) fou una peça clau en la configuració del discurs crític sobre la literatura catalana de postguerra. En retornar el 1948 de l'exili de París, s'implicà en la represa cultural i es convertí en enllaç dels catalans de la diàspora. Coŀlaborador assidu de les revistes de l'exili (sobretot, de "La Nostra Revista", "Pont Blau", "Vida Nova" i "Xaloc"), mantingué una ingent correspondència amb els escriptors que s'havien refugiat a Europa o Amèrica. Com a crític literari, defensà la necessitat d'atènyer un públic lector ampli, capaç d'abastar les noves generacions; de contribuir a la «Nova Renaixença» de les lletres catalanes, i d'establir un intercanvi diligent i fecund entre l'expatriació i l'interior.