Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity

El primer estudio analiza el proceso de internacionalización de cinco escuelas de negocios desde la perspectiva de la internacionalización de los negocios. Utilizando el método del caso, se estudiaron las actividades de internacionalización, así como los patrones de internacionalización, modos de en...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Morales Saiz, María de los Ángeles
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/399243
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/399243
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Eduació superior
Higher education
Educación superior
Internacionalització
Internationalization
Internacionalización
Sensibilitat intercultural
Intercultrual sensitivity
Sensibilidad intercultural
Ciències Socials
3
id ES_9c08867e83a70bd5287b774e794df2fb
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/399243
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
title Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
spellingShingle Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
Morales Saiz, María de los Ángeles
Eduació superior
Higher education
Educación superior
Internacionalització
Internationalization
Internacionalización
Sensibilitat intercultural
Intercultrual sensitivity
Sensibilidad intercultural
Ciències Socials
3
title_short Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
title_full Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
title_fullStr Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
title_full_unstemmed Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
title_sort Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity
dc.creator.none.fl_str_mv Morales Saiz, María de los Ángeles
author Morales Saiz, María de los Ángeles
author_facet Morales Saiz, María de los Ángeles
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Rialp Criado, Alex
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa
dc.subject.none.fl_str_mv Eduació superior
Higher education
Educación superior
Internacionalització
Internationalization
Internacionalización
Sensibilitat intercultural
Intercultrual sensitivity
Sensibilidad intercultural
Ciències Socials
3
topic Eduació superior
Higher education
Educación superior
Internacionalització
Internationalization
Internacionalización
Sensibilitat intercultural
Intercultrual sensitivity
Sensibilidad intercultural
Ciències Socials
3
description El primer estudio analiza el proceso de internacionalización de cinco escuelas de negocios desde la perspectiva de la internacionalización de los negocios. Utilizando el método del caso, se estudiaron las actividades de internacionalización, así como los patrones de internacionalización, modos de entrada al extranjero y selección de mercados de cinco escuelas de negocios privadas: el Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), y la Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE) en España, y la Escuela de Graduados en Administración y Dirección de Empresas (EGADE), el Instituto Panamericano de Alta Dirección de Empresas (IPADE), y la Universidad de Monterrey (UDEM) en México. Los resultados revelaron que las escuelas de negocios en general seguían un modelo de internacionalización gradual al internacionalizarse. Su proceso iniciaba con el intercambio de alumnos y profesores, seguido de dobles grados o programas en conjunto con otras instituciones, para finalmente contar con oficinas de representación en otros países o tener su propio campus en el extranjero. Además, se encontró que la selección de mercados extranjeros estaba influenciada por el concepto de distancia psíquica, pero que éste disminuía con el tiempo cuando la selección de mercados era influenciada por la localización geográfica de los clientes y lo atractivo de los mercados. El segundo capítulo estudia el capital humano relacionado con las actividades internacionales de 83 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey como un elemento de ventaja competitiva. Se creó un cuestionario para medir la internacionalización del profesorado considerando la literatura de servicios y de educación superior, y teniendo en cuenta la teoría de Recursos y Capacidades y la literatura de Recursos Humanos. El análisis factorial de componentes principales permitió agrupar las variables cuantitativas relacionadas con la investigación, el factorial correspondencias múltiple ayudó a agrupar el resto de las variables nominales relacionadas con la investigación y la enseñanza. Después, los factores obtenidos junto con las variables: contrato y departamento se usaron en un clúster bietápico; el resultado fueron tres dimensiones: 1) dimensión sobre investigación con datos discretos, 2) investigación, enseñanza y educación con variables nominales y dicotómicas, y 3) organización y participación en cursos y viajes académicos con alumnos con variables nominales y dicotómicas. Los resultados permitieron obtener grupos de profesores que compartían características similares, y de esta forma la escuela de negocios puede asignar tareas y capacitar a los profesores de acuerdo a sus capacidades. El tercer estudio explora la sensibilidad intercultural de 68 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey en México. El objetivo del estudio es determinar la sensibilidad intercultural de los profesores por medio del instrumento Intercultural Development Inventory (IDI) e identificar las variables demográficas, de experiencia docente y las relacionadas con la sensibilidad intercultural que incidan en la sensibilidad intercultural del profesor. Por medio de tablas de frecuencia y de contingencia se presentan las características de los profesores y se evalúa la relación que hay entre las variables cualitativas y el puntaje obtenido por el profesor en el IDI. Posteriormente, la técnica factorial de correspondencias múltiple fue utilizada para reducir el número de las variables cualitativas. Finalmente se utilizó la técnica estadística de regresión logística binaria con los factores obtenidos del análisis factorial para determinar qué variables demográficas, de experiencia docente y de sensibilidad intercultural podían explicar el puntaje del IDI. Los resultado revelan que los profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey están en una etapa de Polarización (N= 68, IDI= 84.75) y que los factores que relacionan con el puntaje de sensibilidad intercultural son la experiencia docente y el factor de sensibilidad intercultural.
publishDate 2016
dc.date.none.fl_str_mv 2016
2017
2017
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/399243
url http://hdl.handle.net/10803/399243
dc.language.none.fl_str_mv Inglés
language_invalid_str_mv Inglés
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 277 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869414622607441920
spelling Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural SensitivityMorales Saiz, María de los ÁngelesEduació superiorHigher educationEducación superiorInternacionalitzacióInternationalizationInternacionalizaciónSensibilitat interculturalIntercultrual sensitivitySensibilidad interculturalCiències Socials3El primer estudio analiza el proceso de internacionalización de cinco escuelas de negocios desde la perspectiva de la internacionalización de los negocios. Utilizando el método del caso, se estudiaron las actividades de internacionalización, así como los patrones de internacionalización, modos de entrada al extranjero y selección de mercados de cinco escuelas de negocios privadas: el Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), y la Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE) en España, y la Escuela de Graduados en Administración y Dirección de Empresas (EGADE), el Instituto Panamericano de Alta Dirección de Empresas (IPADE), y la Universidad de Monterrey (UDEM) en México. Los resultados revelaron que las escuelas de negocios en general seguían un modelo de internacionalización gradual al internacionalizarse. Su proceso iniciaba con el intercambio de alumnos y profesores, seguido de dobles grados o programas en conjunto con otras instituciones, para finalmente contar con oficinas de representación en otros países o tener su propio campus en el extranjero. Además, se encontró que la selección de mercados extranjeros estaba influenciada por el concepto de distancia psíquica, pero que éste disminuía con el tiempo cuando la selección de mercados era influenciada por la localización geográfica de los clientes y lo atractivo de los mercados. El segundo capítulo estudia el capital humano relacionado con las actividades internacionales de 83 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey como un elemento de ventaja competitiva. Se creó un cuestionario para medir la internacionalización del profesorado considerando la literatura de servicios y de educación superior, y teniendo en cuenta la teoría de Recursos y Capacidades y la literatura de Recursos Humanos. El análisis factorial de componentes principales permitió agrupar las variables cuantitativas relacionadas con la investigación, el factorial correspondencias múltiple ayudó a agrupar el resto de las variables nominales relacionadas con la investigación y la enseñanza. Después, los factores obtenidos junto con las variables: contrato y departamento se usaron en un clúster bietápico; el resultado fueron tres dimensiones: 1) dimensión sobre investigación con datos discretos, 2) investigación, enseñanza y educación con variables nominales y dicotómicas, y 3) organización y participación en cursos y viajes académicos con alumnos con variables nominales y dicotómicas. Los resultados permitieron obtener grupos de profesores que compartían características similares, y de esta forma la escuela de negocios puede asignar tareas y capacitar a los profesores de acuerdo a sus capacidades. El tercer estudio explora la sensibilidad intercultural de 68 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey en México. El objetivo del estudio es determinar la sensibilidad intercultural de los profesores por medio del instrumento Intercultural Development Inventory (IDI) e identificar las variables demográficas, de experiencia docente y las relacionadas con la sensibilidad intercultural que incidan en la sensibilidad intercultural del profesor. Por medio de tablas de frecuencia y de contingencia se presentan las características de los profesores y se evalúa la relación que hay entre las variables cualitativas y el puntaje obtenido por el profesor en el IDI. Posteriormente, la técnica factorial de correspondencias múltiple fue utilizada para reducir el número de las variables cualitativas. Finalmente se utilizó la técnica estadística de regresión logística binaria con los factores obtenidos del análisis factorial para determinar qué variables demográficas, de experiencia docente y de sensibilidad intercultural podían explicar el puntaje del IDI. Los resultado revelan que los profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey están en una etapa de Polarización (N= 68, IDI= 84.75) y que los factores que relacionan con el puntaje de sensibilidad intercultural son la experiencia docente y el factor de sensibilidad intercultural.The first study analyzes the process of internationalization among business schools from an international management perspective. Using the case study method, we analyze the internationalization activities, patterns, entry modes, and foreign market selection of five private business schools: Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), and Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE) in Spain, and Escuela de Graduados en Administración y Dirección de Empresas (EGADE), Instituto Panamericano de Alta Dirección de Empresas (IPADE) and Universidad de Monterrey (UDEM) in Mexico. Our observations reveal that, as is typical for businesses, these institutions follow sequential steps when internationalizing, by gradually intensifying the resource commitment of their entry modes. They begin with student and faculty exchanges, followed by joint degree and double-degree programs, then by the establishment of foreign extensions such as offices and finally branch campuses. The study also finds that in the beginning, foreign market selection is greatly influenced by the psychic distance concept, but later on, a customer/market potential strategy takes a predominant role. The second chapter studies the faculty human capital resources involved in the international activities carried out by 83 UDEM´s business schools faculties, together with a description of faculty groups based upon the findings. The study developed a faculty internationalization survey based on service and higher education literature. It considers the Resource Based View (RBV) theory and human capital literature which assume that human capital may be a source of competitive advantage for institutions. Principal component analysis (PCA) was used to grouped research quantitative variables, followed, multiple correspondence analysis (MCA) to reduce the number of the rest of nominal variables related to research, and teaching abroad programs. Subsequently, we chose the two-step cluster analysis technique in order to group faculty according to international factors obtained from the PCA and MCA together with other faculty demographic variables such as type of contract and department. We obtained three dimensions of faculty internationalization: research dimension with discrete data, research, teaching and education/training dimension with nominal and dichotomous variables, and organization and participation on students´ academic trips abroad nominal and dichotomous variables. The clustering analysis with object scores method was used to identify groups sharing similar characteristics. Our results led to the definition and identification of three faculty groups according their human capital resources related to internationalization. The third study explores the intercultural sensitivity of 68 business school faculties in UDEM, a Mexican private institution. The purpose of the study was to assess faculty´s intercultural sensitivity and to identify demographic, school experience and intercultural experience variables related influencing intercultural sensitivity. The developmental model intercultural sensitivity (DMIS), a six-stage progression model that depicts how individuals construe their experience with cultural difference, was the theoretical framework for the study. The study followed a quantitative design, and used the Intercultural Development Inventory (IDI) to measure intercultural sensitivity, and a questionnaire. Several statistical procedures were considered. In order to describe faculty profile we elaborate frequency and descriptive tables, later we present contingency tables (chi-square and Fisher test) in order to evaluate the relation between qualitative variables and DO grouped score. Afterwards, multiple correspondence analysis (MCA) was considered to reduce the qualitative variables. Finally, we ran a binary logistic regression with the factors obtained in the MCA in order to determine which demographic, schools experience and intercultural experience factor explains the DO grouped score variable. Results revealed that faculty at UDEM´s business school are working from at the Polarization stage (N= 68, DO score= 84.75). Binary logistic regression model showed that the factors school experience and intercultural experience explains faculty DO grouped score variable. Implications, limitations and conclusions are discussed.Universitat Autònoma de BarcelonaRialp Criado, AlexUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa201720172016info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion277 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/399243TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCAInglésL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/3992432026-06-14T12:46:07Z
score 15.301629