Impactos de los proyectos de desarrollo en las trayectorias de vida de las mujeres indígenas de la región de la Sierra Central de los Andes Ecuatorianos
La tesi analitza les respostes de dones indígenes quítxues davant dels dispositius de desenvolupament des de mitjans del segle XX a partir de dos estudis de cas a la serra central dels Andes de l’Equador. L’objectiu és, doncs, contextualitzar els projectes de desenvolupament que van arribar a les se...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690781 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/690781 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Dones indígenes Mujeres indígenas Indigenous women Desenvolupament Desarrollo Development Andes Ciències Socials 572 |
| Resumo: | La tesi analitza les respostes de dones indígenes quítxues davant dels dispositius de desenvolupament des de mitjans del segle XX a partir de dos estudis de cas a la serra central dels Andes de l’Equador. L’objectiu és, doncs, contextualitzar els projectes de desenvolupament que van arribar a les seves comunitats, aprofundir en l’impacte en les seves vides i, finalment, en les estratègies de les dones per incorporar-los i adaptar-los als seus recorreguts biogràfics. El desenvolupament va fer la seva aparició a les comunitats indígenes amb la voluntat d’integrar les dones indígenes a l’Estat. Progressivament es van anar desplegant nous paradigmes amb els objectius de modernitzar-les, convertir-les en bones mestresses de casa o en eficients productores. En aquests intents per “subjectar” les dones, se les va representar atrapades en una cultura que les reduïa a subjectes sense agència, obviant la seva llarga història de resistència i contestació als diferents dispositius de control. A la dècada dels 70 van aparèixer les primeres crítiques al desenvolupament des del pioner moviment de Dones en el Desenvolupament (MED), emmarcat en el nou auge que vivia el feminisme. Aquest primer moviment reivindicava la inclusió de les dones al desenvolupament. Darrere seu, diferents enfocaments s’encavalcarien al llarg de les dècades següents per intentar pal·liar la progressiva feminització de la pobresa. Les dones negres, xicanes, indígenes, mineres... del nord i del sud van impugnar des de l’inici la mirada etnocèntrica d’aquell feminisme que no considerava les situacions de partida tan diferents que enfrontaven les dones i assenyalaven que aquestes sempre havien estat “en el desenvolupament “. Als 80, amb l’arribada de la crisi i la retirada de l’Estat, les organitzacions de desenvolupament es van convertir en un pal·liatiu insuficient per a una pobresa que no deixava d’augmentar, sobretot entre les dones que, a més d’incrementar les seves càrregues de treball productiu i reproductiu, havien de tirar endavant projectes de desenvolupament. A l’Equador, l’emergència del moviment indígena durant la dècada dels 90, amb els aixecaments massius i l’articulació d’una potent plataforma nacional, la CONAIE, va transformar la situació de dominació i de “ventriloquia” viscuda històricament pels indígenes. Al llarg de la dècada les demandes classistes i de terra com a pagesos van anar donant pas a reivindicacions de tall identitari, que apel·laven per sobre de tot a les seves identitats com a indígenes. Durant els anys següents, les polítiques multiculturals arribarien al país potenciant els projectes de desenvolupament amb identitat. A Equador un dels programes estrella va ser el finançat pel Banc Mundial “PRODEPINE”. A la cruïlla d’aquests interessos del desenvolupament entre l’etnicitat i el gènere hi havia les dones indígenes quítxues. A la tesi intento explorar com les dones indígenes, fidels als lineaments del moviment indígena i al projecte ètnic, van haver de buscar gramàtiques pròpies i a l’interior de les seves comunitats que articulessin el seu doble reconeixement. Cap enfora, com a camperoles indígenes en contextos d’una històrica discriminació ètnica. Cap endins, com a dones sotmeses a una forta desigualtat i violència. Els dos estudis de cas a Quisapincha (Tungurahua) i Toacazo (Cotopaxi) a partir de dades i entrevistes que travessen dues dècades recuperen les respostes i estratègies que les dones van posar en joc a les seves trajectòries de vida. |
|---|