Tarraco Biennal : actes : 6è Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic : Domus : l'àmbit domèstic urbà com a factor de romanització : models i adaptacions del Mediterrani a l'Atlàntic : Tarragona, 23 i 24 de novembre de 2023
La domus, la casa romana, no sols va ser el reflex de la societat i de la família habitant, sinó que va estar dissenyada per a albergar una sèrie de rituals que regien la vida dels antics romans i la seva quotidianitat. Les formes construïdes dirigeixen i donen forma a la sociabilitat dels seus habi...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | livro |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/482505 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/2072/482505 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Arquitectura domèstica -- Espanya -- Congressos Arquitectura domèstica -- Itàlia -- Congressos Arquitectura romana -- Espanya -- Congressos 90 |
| Resumo: | La domus, la casa romana, no sols va ser el reflex de la societat i de la família habitant, sinó que va estar dissenyada per a albergar una sèrie de rituals que regien la vida dels antics romans i la seva quotidianitat. Les formes construïdes dirigeixen i donen forma a la sociabilitat dels seus habitants i les gents amb les quals guarden vincles i relacions. Aquests processos queden fossilitzats en el registre arqueològic, l'anàlisi del qual volem realitzar en aquesta reunió. Partim de la premissa que qualsevol família, independentment del lloc de l'Imperi en el qual visquessin, tenia uns costums similars i propis de la societat romana amb les quals s'identificava, i que es manifestaven a través d'una sèrie d'actes i activitats familiars (salutatio, convivium, cultes al genius, els lares i els penates) que es desenvolupaven en els seus habitatges i es traduïen en una arquitectura on es repeteixen l'organització dels espais i les decoracions. La casa, quan pertany a l'elit, és un escenari d'auto-representació, manifestació de les modes imperants, símbol de prestigi i posició econòmica, social i cultural. No obstant això, la infinitat de factors que condicionen el disseny d'una casa romana, donen com a resultat l'aparició d'una sèrie de reveladores particularitats que han de ser analitzades. A diferència dels estandarditzats edificis públics, l'edilícia privada està subjecta a diversos factors com la voluntat dels habitants, que amb les seves accions i decisions configuren l'espai. Això pot proporcionar un fidel reflex de l'assimilació dels nous patrons portats per Roma, no sols constructius i/o decoratius, sinó de tot el contingut immaterial intrínsec que aquests comporten, símbol de la romanitas. Aquesta reunió es justifica en dos propòsits essencials: primer, indagar i precisar els precedents culturals mediterranis de la denominada casa romana d'atri i/o peristil, com a manera d'entendre el procés d'implantació i evolució del model en la península ibèrica i la diversitat de solucions adoptades en el temps i l'espai; i segon, caracteritzar el procés d'implantació, evolució i amortització del tipus de casa romana en les capitals provincials de la Hispània romana i en altres ciutats preses com a referència repartides per tota la Península Ibèrica. |
|---|