Tres segles d'història dels rapinyaires de les illes Balears
[cat] Revisam la literatura ornitològica sobre mitjans i grans rapinyaires nidificants a les illes Balears des del començament del segle xix fins a l'actualitat, en ser una de les zones d'Espanya amb millor bibliografia sobre el tema durant un període tan extens. Fins a 1...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariGob:AOB_2019v34p001 |
| Acesso em linha: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2019.dir/AOB_2019v34p001.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariGob/document/AOB_2019v34p001 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Birds of prey -- History -- Spain -- Balearic Islands Ornithology |
| Resumo: | [cat] Revisam la literatura ornitològica sobre mitjans i grans rapinyaires nidificants a les illes Balears des del començament del segle xix fins a l'actualitat, en ser una de les zones d'Espanya amb millor bibliografia sobre el tema durant un període tan extens. Fins a 1979, les publicacions són majoritàriament d'ornitòlegs estrangers, i permeten testimoniar-hi una contínua reducció en espècies i en abundància, les quals es poden atribuir a la persecució de què eren objecte els ocells rapinyaires. A partir de 1980, predominen els autors espanyols, particularment els illencs, i s'inicien els treballs de conservació impulsats per entitats privades (GOB) i públiques (Govern de les Illes Balears). En arribar al segle actual, es constata una vigorosa recuperació de les poblacions i la reaparició d'altres que s'havien extingit, ja sigui com a resultat de projectes de reintroducció o bé de forma espontània. Durant el període de persecució, algunes espècies sobrevisqueren canviant el lloc de nidificació, passant d'instal·lar els nius en arbres a fer-ho en penya-segats, particularment els costaners. Amb la protecció, aquesta tendència reverteix, la qual cosa possibilita la colonització de noves zones i l'augment de la densitat de parelles. Respecte de les diferències entre illes, la menor riquesa d'espècies d'Eivissa és antiga i es relaciona amb la pobresa de la terra i dels habitants, les quals suposaren un major impacte sobre les espècies silvestres. Contràriament, la conservació dels rapinyaires a Menorca coincideix amb un primerenc desenvolupament econòmic lligat a la indústria i a la ramaderia. La supervivència dels rapinyaires a Mallorca es justificaria pel refugi que, davant de la persecució, trobaren a la serra de Tramuntana. |
|---|