Guillermo Díaz-Plaja, director de l’Institut del Teatre durant el primer franquisme
Com a partícip del procés de substitució lingüística i literària encarrilat per les autoritats franquistes en el conjunt de les institucions i plataformes culturals catalanes, Guillermo Díaz-Plaja es va convertir a partir de 1939 en el director d’una entitat de preguerra, l’Escola Catalana d’Art Dra...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2015 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Pompeu Fabra |
| Repository: | Repositorio Digital de la UPF |
| OAI Identifier: | oai:repositori.upf.edu:10230/47107 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10230/47107 http://dx.doi.org/10.7238/fit.v0i3.2812 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Guillermo Díaz-Plaja Adrià Gual Institut del Teatre Escola Superior d’Art Dramàtic Teatre català Franquisme Teatro de la Ciudad Catalan drama Franco’s regime |
| Summary: | Com a partícip del procés de substitució lingüística i literària encarrilat per les autoritats franquistes en el conjunt de les institucions i plataformes culturals catalanes, Guillermo Díaz-Plaja es va convertir a partir de 1939 en el director d’una entitat de preguerra, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, que, reconvertida en Institut del Teatre, va ser recuperada per la Diputació Provincial de Barcelona després de la seva vinculació a la Generalitat republicana. Des del primer moment, Díaz-Plaja va projectar la seva ambició i empremta més personals en la gestió del centre. Va aconseguir que l’antiga Escola creada per Adrià Gual es convertís en una Escola Superior d’Art Dramàtic, de característiques semblants a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. Com a contrapunt a aquest reconeixement professional de la seva gestió, Díaz-Plaja va mantenir, en canvi, una posició molt tímida en relació amb la restauració de la catalanitat original del centre. Tampoc el seu projecte més ambiciós, la creació d’un Teatro de la Ciudad, amb una important i directa implicació de l’Institut del Teatre, no es va acabar de materialitzar durant el primer franquisme. |
|---|