Bases moleculares de la meiosis en mamíferos
- Introducció: La meiosi és un tipus de divisió cel·lular íntimament lligat a la gametogènesi en eucariotes superiors, la finalitat és la reducció del nombre cromosòmic de diploide a haploide (és a dir, de 2n a n) en el nucli dels gàmetes. En la present tesi s'han analitzat els processos de sin...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/458994 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/458994 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Meiosi infertilitat PRDM9 RNF212 TEX11 recombinació meiòtica sinapsi meiótica Biologia 57 575 576 |
| Resumo: | - Introducció: La meiosi és un tipus de divisió cel·lular íntimament lligat a la gametogènesi en eucariotes superiors, la finalitat és la reducció del nombre cromosòmic de diploide a haploide (és a dir, de 2n a n) en el nucli dels gàmetes. En la present tesi s'han analitzat els processos de sinapsi i recombinació en tres espècies de mamífers: humans, moixos i cans. - Contingut de la investigació: Per a l’anàlisi dels processos de sinapsi i recombinació en tres espècies de mamífers (humans, moixos i cans) s'ha utilitzat la tècnica d’immunocitogenètica, la qual ha permès determinar els valors quantitatius i les característiques qualitatives d'aquests processos. - Conclusió: La infertilitat atribuïble a alteracions en processos de recombinació i sinapsi cromosòmica en autosomes i cos sexual es restringeix a aquells individus que presenten desviacions extremes respecte del rang control d'aquests paràmetres. Existeix un fenotip meiòtic recurrent, caracteritzat per bloqueig en la transició zigotépaquité. L'aplicació de tècniques de NGS (anàlisi de l'exoma) en aquest individu infèrtil ha permès localitzar una mutació en el gen TEX11, probablement patogènica i responsable de les característiques associades a aquest fenotip. L'anàlisi de la relació de les variants al·lèliques del gen PRDM9 amb problemes de fertilitat i generació de síndromes de novo no va detectar una associació significativa en cap cas. La influència del gen RNF212 sobre la variabilitat interindividual de la recombinació observada en el present estudi està associada a la presència de polimorfismes genètics en aquest gen. Així, cada còpia de l'al·lel T en l'SNP rs3796619 d'aquest gen suposa una disminució mitjana de la taxa de recombinació de 132,5 cM en comparació amb l'al·lel C. Hi ha una relació complexa entre els genotips de PRDM9 i la taxa de recombinació, que sembla estar determinada per la longitud dels al·lels, per l'estat de homozigositat o heterozigositat dels mateixos i per efectes de dominància. Hi ha una gran variabilitat intraindividual dels aspectes quantitatius i qualitatius de la recombinació i sinapsi en les tres espècies analitzades. Aquesta variabilitat suggereix que, en mamífers, aquests processos i els factors que els controlen han de ser prou flexibles per permetre generar diversitat, encara que dins d'uns marges que garanteixin l'estabilitat genòmica. S'han observat diferències notables en els processos de recombinació entre humans i gats. Així, en gats s'ha determinat l'absència de pics de recombinació en les regions subtelomèriques, un menor efecte inhibidor del centròmer i una distribució més uniforme al llarg dels braços cromosòmics. Aquestes dues últimes observacions estan relacionades amb la menor interferència observada en aquesta espècie. S'han observat característiques sinàptiques pròpies de gats mascle, no descrites fins al moment, com la presència d'un reservori de proteïna SYCP3 des de leptoté fins paquité inicial, la separació prematura dels elements laterals a partir de paquitè tardà o la morfologia pròpia i canviant del cos sexual que, igual que en humans, pot associar-se al subestadi d'aquesta fase meiòtica. S'han detectat anomalies sinàptiques en humans, gats i gossos, encara que la incidència de asinapsis, gaps i MSUC va variar entre espècies. A més, s'ha descrit per primera vegada en aquestes tres espècies el fenomen de MSUC en individus sense alteracions cromosòmiques de poblacions salvatges. En el cos sexual, s'ha detectat presència de proteïna SYCP1 més enllà de la regió PAR a les tres espècies analitzades. Aquesta presència podria relacionar-se amb un procés de polimerització per defecte de la proteïna SYCP1, que ajudaria a la reparació dels DSBs situats al cromosoma X. |
|---|