Alcaldes i alcaldesses en temps difícils
Per poder entendre com actuen i com canvien les institucions, és fonamental observar les creences -amb el seu repertori de conceptes, teories i narracions- dels actors que hi intervenen. La tesi aplica un enfocament interpretatiu a la recerca de creences sobre el govern local i el municipalisme entr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:187332 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/187332 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Administració municipal Municipis Alcaldes |
| Sumario: | Per poder entendre com actuen i com canvien les institucions, és fonamental observar les creences -amb el seu repertori de conceptes, teories i narracions- dels actors que hi intervenen. La tesi aplica un enfocament interpretatiu a la recerca de creences sobre el govern local i el municipalisme entre els alcaldes de ciutats catalanes. Aquestes creences estan inserides en "mites polítics", concebuts com a narracions amb un fort component emocional que no només expliquen l'acció col·lectiva, sinó que també la poden desencadenar. El punt de partida de la recerca empírica és una paradoxa sorprenent: perquè els governs locals, que són la ventafocs de les administracions públiques, solen reivindicar-se com els més adequats per resoldre els complexos problemes actuals? Els ajuntaments espanyols són paradigmàtiques en aquest sentit. Pertanyen al model Sudeuropeu de governs locals, i són, per tant, molt modestes en competències i recursos. No obstant això, han arribat a ser considerats actors actors sistèmics clau. La tesi sosté que això té a veure amb una poderosa mitologia que anomeno del municipalisme progressista, de la qual la Catalunya urbana constitueix un cas paradigmàtic. Inspirats per l'exemple de Barcelona, els ajuntaments d'esquerres van gaudir de tres llargues dècades (1979-2011) d'hegemonia institucional i van exercir una influència ideològica que anava més enllà de la seva esfera de partit. La tesi descriu els mites clau del municipalisme progressista en el seu context històric: 1. Ajuntaments polítics; 2. Implicació necessària; 3. Planificació transformadora, 4. Participació ciutadana i 5. Opressió centralista. En un context de crisi econòmica, austeritat i recentralització l'any 2011 els partits d'esquerra van perdre, per primer cop en 32 anys, les eleccions municipals. La part empírica de la tesi té per finalitat comprovar com es posicionen els actors polítics locals respecte als mites del municipalisme progressista, ara que aquest està en crisi: fins a quin punt hi segueixen creient, fins a quin punt hi ha idees noves. La recerca es fa amb metodologia Q. Essent una eina relativament nova, és presentada i explicada amb tot detall en un dels capítols de la tesi. Per generar les dades es va demanar a 23 alcaldes i alcaldesses de municipis catalans d'entre 20.000 i 100.000 habitants i color polític divers que classifiquessin 40 enunciats sobre els 5 mites del municipalisme progressista segons el seu grau d'acord o desacord. Ho havien de fer en una escala numerada -4/+4 però sobre un tauler especial, amb un nombre de caselles per valor preestablert i forma de distribució normal, que en certa manera força la persona a revelar les seves prioritats. A més a més, també se'ls va demanar que comentessin els enunciats, i aquests van ser enregistrats. Per tant, l'anàlisi es fa a partir de la integració de dades quantitatives i qualitatives. L'anàlisi de les dades quantitatives es basa en la tècnica de l'Anàlisi de Components Principals. Les dades identifiquen "clústers" o agrupacions de persones a l'entorn d'una manera específica de col·locar els enunciats i, per tant, de pensar el municipalisme. De l'anàlisi en van sortir cinc "factors" que, considerant totes les dades recollides, van acabar sent desenvolupats en cinc perspectives diferenciades de municipalisme. Concretament: 1.Municipalisme Personalista 2.Municipalisme Comunitari 3.Municipalisme Protector 4.Municipalisme Pragmàtic 5.Municipalisme Responsable Més enllà de desenvolupar a bastament els continguts de cada una d'aquestes perspectives del municipalisme, la tesi també analitza fins a quin punt els alcaldes que tenen un pensament similar comparteixen determinades característiques, com l'edat, o la ideologia. Finalment, en les conclusions s'apunten algunes reflexions sobre el canvi que està vivint el municipalisme a Catalunya i cap a on podria apuntar en el futur. |
|---|