Como prenden elas da nación?. Sobre la poesia èpica a inicis del segle XXI
Pot fer-se càrrec, la poeta, del nosaltres sense sucumbir a una idea de comunitat sentimental vertebrada a partir d'una postergació utòpica? Com pot portar a debat al mateix temps la causa de les dones i de la nació subalterna sense que una tendeixi a integrar l'altra com a paraigües total...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/107065 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/107065 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura Estudis de gènere Poesia èpica Literature Gender studies Epic poetry |
| Sumario: | Pot fer-se càrrec, la poeta, del nosaltres sense sucumbir a una idea de comunitat sentimental vertebrada a partir d'una postergació utòpica? Com pot portar a debat al mateix temps la causa de les dones i de la nació subalterna sense que una tendeixi a integrar l'altra com a paraigües totalitzador? Com es construeix una èpica no heroica adequada a un temps en què no són possibles les narracions mítiques o tècniques sobre l'origen d'una comunitat? Chus Pato i Ana Romaní ofereixen, en els seus poemaris publicats a partir de l'any 2000, models que interroguen la comunitat des de la transformació de les formes poètiques de l'èpica per a interrogar la identitat nacional des de la diferència sexual. |
|---|