Cultura cinematográfica, cinefilias e outros atos criativos de substituição na História do Cinema em Portugal (1948-1971)
La cultura cinematogràfica transcendeix la visualització i la producció fílmica. És crucial abordar-la de manera holística, juntament amb altres pràctiques cinèfiles, anant més enllà de la creació cinematogràfica en si mateixa. Aquest estudi se centra en els diversos components que orbiten al voltan...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/465582 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/690624 http://hdl.handle.net/10459.1/465582 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Premsa periòdica de cinema Cultura cinematogràfica Cinèfilia Prensa cinematográfica Cultura cinematográfica Cinefilia Film magazines Film culture Cinephilia Comunicació Audiovisual i Publicitat 79 |
| Resumo: | La cultura cinematogràfica transcendeix la visualització i la producció fílmica. És crucial abordar-la de manera holística, juntament amb altres pràctiques cinèfiles, anant més enllà de la creació cinematogràfica en si mateixa. Aquest estudi se centra en els diversos components que orbiten al voltant del cinema, com la premsa periòdica especialitzada, l'edició de llibres i el moviment de cineclubs a Portugal entre 1948 i 1971. Aquests eren, sovint, els substituts possibles davant l'absència de pel·lícules i la seva projecció que, per motius de censura o per falta d'interès dels distribuïdors, no arribaven a les pantalles portugueses. Associats a aquests fenòmens, coexisteixen formes de pensament i participació al cinema, ja sigui a través de la crítica, la difusió, la reflexió i l'educació al voltant del setè art, o en expressions més populars de la cultura cinèfila, com el culte a les estrelles. Aquest enfocament integral ofereix diverses contribucions en la identificació i relació d'agents comuns a la producció cinematogràfica i a la cultura cinematogràfica nacional i internacional. De fet, els cineastes i tècnics del cinema portuguès tenen connexions amb la cultura de cinema escrita i social que mereixen ser desenvolupades, tenint en compte que l'existència d'una cultura cinematogràfica sòlida és essencial per a la renovació del cinema nacional. Així mateix, aquest estudi aporta contribucions en l'establiment de vincles entre el cinema portuguès i altres cinematografies europees, no sols a nivell institucional i/o de direcció de pel·lícules, sinó especialment en l'intercanvi entre actors, cineclubs, crítics i revistes, en particular amb Espanya. Aprofitant un corpus d'estudi diversificat -que inclou l'anàlisi de la premsa especialitzada, les monografies de cinema i els butlletins dels cineclubs-, es pretén ampliar la comprensió de les cinefílies i de la cultura cinematogràfica portuguesa en relació amb diversos períodes de la història del cinema, com el Neorealisme i els Nous cinemes. |
|---|