Design of Subsidized OSH’s Housing Estates in Post-War Spain. The case of Zaragoza (1954-1964)

Aquest treball presenta l’anàlisi del disseny dels habitatges de deu blocs d’habitatges construïts per l’Obra Sindical de la Llar (OSH) a la ciutat de Saragossa entre 1954 i 1964. Totes van ser dissenyades pels arquitectes espanyols Alejandro Allanegui i Fausto García Marco. La primera part del text...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Pérez-Moreno, Lucía Carmen, Kurtz Rodrigo, Fernando, Monzón-Chavarrías, Marta
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/363278
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/363278
https://dx.doi.org/10.5821/ace.16.48.9526
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cluster housing -- Spain -- Zaragoza
Public housing -- Spain -- Zaragoza
Social Housing
Franco’s Regime
Spanish architecture
Zaragoza
Vivienda social
Régimen de Franco
Arquitectura española
Habitatge social
Règim de Franco
Arquitectura espanyola
Saragossa
Conjunts residencials -- Aragó -- Saragossa
Habitatge públic -- Aragó -- Saragossa
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
Descripción
Sumario:Aquest treball presenta l’anàlisi del disseny dels habitatges de deu blocs d’habitatges construïts per l’Obra Sindical de la Llar (OSH) a la ciutat de Saragossa entre 1954 i 1964. Totes van ser dissenyades pels arquitectes espanyols Alejandro Allanegui i Fausto García Marco. La primera part del text explica la regulació del Règim de Franco sobre els subsidis a l’habitatge i com va promoure la construcció d'habitatges de tres dormitoris o més. Proporciona dades sobre el nombre d'habitatges construïts a la ciutat de Saragossa, cosa que permet comprendre la rellevància que va tenir aquest habitatge per al creixement urbà de la ciutat. Per tant, presenta la planificació urbanística d'aquests polígons i com la seva ubicació perifèrica va exacerbar la diferenciació social de les famílies pobres que hi havien de viure. La segona part d'aquesta investigació analitza els dissenys d'habitatges, l'estandardització i les seves variacions, combinant la reproducció dels plànols originals i el dibuix dels projectes i esquemes originals. L'article analitza com les millores tècniques i constructives de les urbanitzacions posteriors no van afectar l'organització interior dels habitatges, cosa que es presenta com a conseqüència del procés d’estarnadarització creat.