La conformación del karate de Okinawa entre la tradición y la modernidad
El karate és una de les arts marcials més famoses del món, i un de les principals icones culturals incorporats des del Japó a la cultura global. En termes històrics, el boom internacional del karate, iniciat en els anys 60, precedeix a l'interès global per altres manifestacions de la cultura po...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243177 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/243177 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Japó Okinawa Karate Japón Japan Ciències Humanes |
| Resumo: | El karate és una de les arts marcials més famoses del món, i un de les principals icones culturals incorporats des del Japó a la cultura global. En termes històrics, el boom internacional del karate, iniciat en els anys 60, precedeix a l'interès global per altres manifestacions de la cultura popular japonesa com el sushi, l'animi, el manga o el J-pop. Així mateix, el poder simbòlic del karate s'expressa no únicament a través de les pràctiques marcials i/o esportives, sinó també mitjançant una extensa gamma de productes de consum com a pel·lícules, revistes, llibres, videojocs o joguines entre molts altres béns àmpliament disseminats a escala global. Malgrat la seva imatge de tradició, llargament difosa com a insígnia de l'essència japonesa i les seves pràctiques culturals, el karate ha protagonitzat, i continua fent-ho, un complex procés històric de resignificación de les seves formes i referents d'acord amb el context i els condicionants del moment. Especialment durant el segle XX factors polítics, econòmics i culturals han modelat les narratives i pràctiques discursives que s'han anat associat per concatenació al karate, recreant, matisant o desmentint lectures prèvies sobre la seva manifestació com a expressió cultural. Analitzades en el seu conjunt la reproducció i disseminació d'aquests discursos representacionals del karate componen una miscel·lània notablement heterogènia que, a diferència d'interpretacions reduccionistes considerablement divulgades, evidència l'enorme diversitat interna, passada i present, de la seva manifestació cultural. El que en última instància dóna compte de la pluralitat constitutiva de la cultura i la societat japonesa. La hipòtesi que sosté aquesta recerca és que el karate okinawense constitueix una manifestació intercultural que ha conreat un ús complex de l'adaptació i la resignificació de múltiples practiques i imaginaris resultants de la relació entre Okinawa i el Japó, especialment en el context de la modernitat i de manera accelerada en l'actual escenari de la globalització. És justament aquesta plasticitat la que integra el karate en mecanismes sociohistòrics i culturals de llarg abast, l'estudi del qual permet una millor comprensió del fenomen de la interculturalitat d'Àsia oriental. Una observació atenta de la condició del karate demostra que la circulació global d'imatges culturals japoneses està subjecta a processos de reconfiguració política i econòmica que es nodreixen de la dialèctica entre les subcultures i els nuclis de les cultures legítimes, en funció de les necessitats domèstiques i les demandes transnacionals. |
|---|