El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear

[cat] L’estudi d’aquest topònim ens ha portat a cercar-ne l’etimologia en la llengua llatina: locus ‘lloc’ i lucus ‘bosc sagrat’, en l’àrab: ludjidj o lûq ‘ribera de riu o de mar’, i en una altra llengua preromana, indoeuropea, il·líria i antiga: Lac-, que ens porta a ‘llacuna’. És...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Jaquemot Ballarín, Antoni
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:jornadesAntroponimia:2014_jornadesAntroponimia_p277
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2014_jor/nadesAnt/roponimi/a_p277.dir/2014_jornadesAntroponimia_p277.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2014_jornadesAntroponimia_p277
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Names, Geographical Spain Majorca
Toponymy
id ES_4e3d1af8e1dea812c666fb555abb9783
oai_identifier_str jornadesAntroponimia:2014_jornadesAntroponimia_p277
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balearJaquemot Ballarín, AntoniNames, Geographical Spain MajorcaToponymy[cat] L’estudi d’aquest topònim ens ha portat a cercar-ne l’etimologia en la llengua llatina: locus ‘lloc’ i lucus ‘bosc sagrat’, en l’àrab: ludjidj o lûq ‘ribera de riu o de mar’, i en una altra llengua preromana, indoeuropea, il·líria i antiga: Lac-, que ens porta a ‘llacuna’. És sorprenent que la investigació no s’hagi fixat primer en el que passa “a casa”. Em refereixo a la llengua ibèrica. Potser per la por que deia Coromines de les tenebres del passat quan s’hi referia. El fet, però, és que, sense menysprear ni apartar les hipòtesis esmentades, val la pena que s’hi afegeixi aquesta. Quan en el cas de lucus ‘bosc sagrat’ s’ha comparat amb Lugo, veient-hi la mateixa etimologia, no s’han vist o no s’han tingut en compte dues poblacions ibèriques que tenen per nom ILUGO, una a la vall de l’Ebre i l’altra a Santisteban del Puerto, Jaén. La llengua ibèrica és una llengua escrita antiga present des de Narbona fins a Almeria i que s’endinsava per l’Alta Andalusia i per l’Aragó. Els contactes de la gent de les Illes amb la costa peninsular que tenien davant i a l’inrevés devien de produir-se sovint. Hi ha tota una llista de topònims preromans a les Balears i, segons el mateix Coromines, alguns podrien ser d’origen ibèric, com Alora i Alaior, que contenen l’expressió ‘il o ild’ ‘població o ciutat’, interpretació amb què acadèmics i estudiosos estan d’acord. Els dos exemples procedirien d’Iluro, que va donar Alarona (Mataró), Illora (Granada) i Àlora (Màlaga). La Ilugo de Jaén està registrada al CIL II3239: ILUGO(NENSES); també era dita anteriorment Illucia (ilduki). La de la vall de l’Ebre surt escrita en una moneda ILDUGOITE (Ilugo +ite) entre Contrèbia i Saragossa. En fa referència l’anònim de Ravenna: iulugum (ilugum?). Antonio Beltran la situa al Palomar de Oliete (Terol). L’arrel ild dóna les variants ildun, ildir i ildur, transliterades en llatí com a illun o ilun, illir o ilir, illur o ilur. El sufix -ko / -go és un sufix diminutiu que trobem en el basc i en altres llengües, també en el castellà aragonès: “pequeñico, librico”. Els noms de lloc balears que porten Lluc al començament són topònims tautològics que fan referència a una alqueria, com Llucalcari, Llucaquèlber, Llucasaldent, Llucmarraig, Llucferrat, Lluc-roig i els del Llibre del repartiment Luc Abenxerif, Luc Abendanun i Luc MaioUniversitat de les Illes Balears2014info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2014_jor/nadesAnt/roponimi/a_p277.dir/2014_jornadesAntroponimia_p277.pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2014_jornadesAntroponimia_p277reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balearsinstname:Universidad de las Islas BalearesJornades d'Antroponímia i Toponímia, vol. 27. Manacor, 2014, pp. 275all rights reservedinfo:eu-repo/semantics/openAccessjornadesAntroponimia:2014_jornadesAntroponimia_p2772026-05-28T12:40:11Z
dc.title.none.fl_str_mv El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
title El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
spellingShingle El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
Jaquemot Ballarín, Antoni
Names, Geographical Spain Majorca
Toponymy
title_short El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
title_full El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
title_fullStr El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
title_full_unstemmed El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
title_sort El cas de Lluc. Una nova aportació al topònim Lluc balear
dc.creator.none.fl_str_mv Jaquemot Ballarín, Antoni
author Jaquemot Ballarín, Antoni
author_facet Jaquemot Ballarín, Antoni
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Names, Geographical Spain Majorca
Toponymy
topic Names, Geographical Spain Majorca
Toponymy
description [cat] L’estudi d’aquest topònim ens ha portat a cercar-ne l’etimologia en la llengua llatina: locus ‘lloc’ i lucus ‘bosc sagrat’, en l’àrab: ludjidj o lûq ‘ribera de riu o de mar’, i en una altra llengua preromana, indoeuropea, il·líria i antiga: Lac-, que ens porta a ‘llacuna’. És sorprenent que la investigació no s’hagi fixat primer en el que passa “a casa”. Em refereixo a la llengua ibèrica. Potser per la por que deia Coromines de les tenebres del passat quan s’hi referia. El fet, però, és que, sense menysprear ni apartar les hipòtesis esmentades, val la pena que s’hi afegeixi aquesta. Quan en el cas de lucus ‘bosc sagrat’ s’ha comparat amb Lugo, veient-hi la mateixa etimologia, no s’han vist o no s’han tingut en compte dues poblacions ibèriques que tenen per nom ILUGO, una a la vall de l’Ebre i l’altra a Santisteban del Puerto, Jaén. La llengua ibèrica és una llengua escrita antiga present des de Narbona fins a Almeria i que s’endinsava per l’Alta Andalusia i per l’Aragó. Els contactes de la gent de les Illes amb la costa peninsular que tenien davant i a l’inrevés devien de produir-se sovint. Hi ha tota una llista de topònims preromans a les Balears i, segons el mateix Coromines, alguns podrien ser d’origen ibèric, com Alora i Alaior, que contenen l’expressió ‘il o ild’ ‘població o ciutat’, interpretació amb què acadèmics i estudiosos estan d’acord. Els dos exemples procedirien d’Iluro, que va donar Alarona (Mataró), Illora (Granada) i Àlora (Màlaga). La Ilugo de Jaén està registrada al CIL II3239: ILUGO(NENSES); també era dita anteriorment Illucia (ilduki). La de la vall de l’Ebre surt escrita en una moneda ILDUGOITE (Ilugo +ite) entre Contrèbia i Saragossa. En fa referència l’anònim de Ravenna: iulugum (ilugum?). Antonio Beltran la situa al Palomar de Oliete (Terol). L’arrel ild dóna les variants ildun, ildir i ildur, transliterades en llatí com a illun o ilun, illir o ilir, illur o ilur. El sufix -ko / -go és un sufix diminutiu que trobem en el basc i en altres llengües, també en el castellà aragonès: “pequeñico, librico”. Els noms de lloc balears que porten Lluc al començament són topònims tautològics que fan referència a una alqueria, com Llucalcari, Llucaquèlber, Llucasaldent, Llucmarraig, Llucferrat, Lluc-roig i els del Llibre del repartiment Luc Abenxerif, Luc Abendanun i Luc Maio
publishDate 2014
dc.date.none.fl_str_mv 2014
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2014_jor/nadesAnt/roponimi/a_p277.dir/2014_jornadesAntroponimia_p277.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2014_jornadesAntroponimia_p277
url http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2014_jor/nadesAnt/roponimi/a_p277.dir/2014_jornadesAntroponimia_p277.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2014_jornadesAntroponimia_p277
dc.relation.none.fl_str_mv Jornades d'Antroponímia i Toponímia, vol. 27. Manacor, 2014, pp. 275
dc.rights.none.fl_str_mv all rights reserved
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv all rights reserved
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balears
instname:Universidad de las Islas Baleares
instname_str Universidad de las Islas Baleares
reponame_str Biblioteca Digital de les Illes Balears
collection Biblioteca Digital de les Illes Balears
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869407743259967488
score 15.301629