El barranc de la Boella de la Canonja (Tarragonès) revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007

El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quater...

Full description

Bibliographic Details
Authors: Vallverdú Poch, Josep, Saladié i Ballesté, Palmira, Bennàsar Serra, Maria, Cabanes i Cruelles, Dan, Mancha, E., Menéndez, L., Blain, Hugues-Alexandre, Ollé Cañellas, Andreu, Vilalta, Jaume, Mosquera Martínez, Marina, Cáceres, Isabel, Expósito Barea, Isabel, Esteban, M., Huguet Pàmies, Rosa, Rosas, Antonio, Solé i Benet, A., López-Polín, Lucía, Martinell, J., Garbo, A., Bienvenido Martínez, B., Agustí i Ballester, Jordi, Ros Montoya, Sergio, Carbonell, Eudald, Capdevila, R.
Format: article
Status:Published version
Publication Date:2008
Country:España
Institution:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repository:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/168098
Online Access:https://hdl.handle.net/2445/168098
Access Level:Open access
Keyword:Excavacions arqueològiques
Assentaments humans
Canonja (Catalunya)
Archaeological excavations
Human settlements
Canonja (Catalonia)
Description
Summary:El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quaternari del Camp de Tarragona (Vilaseca, 1973). Tal com assenyala el mateix S. Vilaseca, la presència de fòssils de mamífers en el barranc va ser donada a conèixer per J. R. Bataller en la memòria explicativa del segon mapa geològic del full 473 de l'IGME corresponent a Tarragona (Bataller, 1935). El mateix S. Vilaseca apunta altres descobertes de mamífers ressenyades en el Camp de Tarragona, com la nota de Faura i Sans sobre un fragment de molar de proboscidi que Harlé determinaria com Elephas meridionalis el mateix any (Faura i Sans, 1920; Harlé, 1920). Aquesta resta va ser enviada per A. Romaní, aleshores director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a qui li van fer arribar des d'unes pedreres del Port de Tarragona. Els treballs geològics de M. Faura i Sans, J.R. Bataller i S. Vilaseca durant el primer quart del segle XX protagonitzaren el desenvolupament de la geologia, la paleontologia i la prehistòria en el marc del Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya.