L'edició espanyola a l'exili de Mèxic: 1936-1956. Inventari i propostes de significat
[cat] En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), prop de mig milió de persones es trobaven recloses en els camps del sud de França, majoritàriament excombatents republicans en condicions penosíssimes d'alimentació, higiene i salut. El 1939, el president mexicà Lázaro Cárdenas va prend...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/140154 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/140154 http://hdl.handle.net/10803/667483 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història contemporània República Espanyola II a l'exili, 1939-1977 Mèxic Editors Història del llibre Modern history Spanish Republican II government in exile, 1939-1977 Mexico Book editors History of the book |
| Sumario: | [cat] En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), prop de mig milió de persones es trobaven recloses en els camps del sud de França, majoritàriament excombatents republicans en condicions penosíssimes d'alimentació, higiene i salut. El 1939, el president mexicà Lázaro Cárdenas va prendre la decisió d'obrir les portes del país a aquests refugiats i les seves famílies, i va acollir un grup d'entre 20.000 i 25.000 espanyols gràcies al servei diplomàtic mexicà desplegat a França . Aquest col·lectiu, arribat principalment entre 1939 i 1942, estava compost en bona part per persones amb formació acadèmica, amb experiència professional i amb domini de més d'una llengua. Després d'uns inicis més o menys difícils, els refugiats es van integrar en el mercat laboral mexicà practicant tot tipus de professions. La investigació duta a terme analitza la participació d'aquests exiliats republicans concretament en el món editorial mexicà en el primer exili, fins a l'any 1956, amb el desplegament notable de l'edició mexicana de meitat de segle XX. A partir de la consulta de les primeres enumeracions bibliogràfiques, dels estudis sobre l'exili cultural i, sobretot, dels fons bibliogràfics en biblioteques patrimonials i d'investigació de Mèxic, els Estats Units i Espanya, així com de plataformes de llibres antics i de segona mà, s'ha construït un cens contrastat i (quasi) definitiu de les empreses editorials —i les seves obres— creades pels espanyols refugiats durant aquests vint primers anys d'exili. Aquest inventari s'organitza per tipologies editorials: empreses comercials; institucions, associacions i partits polítics; diaris i revistes; autoedició, i falsos peus d'impremta. Dins de cada tipologia s'ordena alfabèticament pel nom, i cadascuna de les entrades inclou una descripció històrica, les obres publicades cronològicament i una mostra breu però significativa de cobertes. Del total de 152 empreses comercials analitzades, es pot confirmar que 111 projectes editorials eren espanyols i encara en resten 9 ara per ara de procedència dubtosa per nosaltres. D'aquestes 111 editorials, 3 eren empreses creades per institucions públiques i 4 es podrien definir com a impremtes editorials. Aquestes 111 editorials comercials de l'exili van publicar un total de 2.302 obres. De les 71 institucions amb activitat editorial analitzades, 52 s'han catalogat com a institucions i/o associacions de refugiats i 19, com a edicions lligades a partits polítics també refugiats. Aquestes 71 associacions, institucions i partits polítics van publicar un total de 213 llibres. Els 14 diaris i revistes d'origen exiliat estudiats van publicar un total de 66 monografies. També s'han pogut identificar 94 obres tipificades com a autoedició. Aquesta dada, però, encara està en fase de revisió. Finalment, s'han pogut identificar dos peus d'impremta mexicans falsos: dues obres editades a l'Espanya franquista amb nom d'editorial mexicana i adreça ficticis. N'hi podria haver algun més però són de molt difícil detecció. A partir de la creació d'aquest cens complet d'editorials s'han analitzat els models de negoci, la producció editorial en quantitat i qualitat, i les temàtiques publicades amb més freqüència. També s'analitza qui edita, per què s'edita i què s'edita, això és, els productes i les temàtiques, així com els noms de les empreses. Finalment, s'ha proposat una evolució del grup dels exiliats a través de les seves activitats editorials. Els republicans espanyols refugiats a Mèxic van aportar força, coneixements i inquietuds en el panorama editorial mexicà. El resultat visible, evident, van ser més d'un centenar d'editorials que tenen el seu moment climàcic a mitjan anys quaranta. A partir d'aquell moment, els refugiats s'incorporen paulatinament al món editorial mexicà, es «confonen en el paisatge», del qual formaran part de manera inextricable. Passaran a ser, de manera natural, editors mexicans d'origen espanyol. |
|---|