Olas de Calor en la ciudad de Barcelona: 1971-2020
Els esdeveniments extrems associats amb altes temperatures tenen un impacte en la salut, els seus ecosistemes i, per tant, en l’economia. Com a part del projecte X-ClimPlan, aquest estudi té com a objectiu estudiar les onades de calor a la ciutat de Barcelona entre el 1971 i el 2020, partint de la d...
| Autores: | , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/377726 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/377726 https://dx.doi.org/10.5821/ace.17.50.11684 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Urban heat island Climatic changes Fenómenos meteorológicos extremos Ola de calor nocturna Resiliencia Calentamiento global Extreme climate events Night heat wave Resilience Global warming Fenòmens meteorològics extrems Onada de calor nocturna Resiliència Escalfament global Illa de calor urbana Canvis climàtics Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Sumario: | Els esdeveniments extrems associats amb altes temperatures tenen un impacte en la salut, els seus ecosistemes i, per tant, en l’economia. Com a part del projecte X-ClimPlan, aquest estudi té com a objectiu estudiar les onades de calor a la ciutat de Barcelona entre el 1971 i el 2020, partint de la definició d’onada de calor segons l’AEMET. Això no obstant, aquesta definició té la limitació de referir-se únicament a temperatures màximes. Tot i que aquestes poden tenir greus conseqüències, especialment per cop de calor, els efectes sobre la salut són més acusats en el cas de la calor nocturna, on la impossibilitat de descansar pot provocar empitjorament de malalties respiratòries i cardiovasculars que produeixen morts prematures. Per això, lestudi diferencia entre onades de calor diürnes i nocturnes. Atès que el clima urbà presenta una variació espacial, la investigació parteix de la informació proporcionada per quatre estacions meteorològiques: Observatori Fabra, CMT, Raval i Aeroport, proposant un model OLS per a les quatre estacions i considerant l’any, el mes i el dia del calendari (cd) com a variables explicatives. Tot i que els increments de temperatura difereixen significativament depenent de la localització de l’estació, els resultats expliquen i confirmen que el procés d’escalfament global per sobre dels 2°C tant a les màximes com a les mínimes ja és una realitat a Barcelona. Així mateix, demostra una marcada diferència en els esdeveniments de calor extrema entre diferents ubicacions urbanes; la proximitat al mar, l’altitud, la diferent densitat urbana i la quantitat i la qualitat del verd urbà tenen un efecte determinant en la resiliència a esdeveniments extrems. |
|---|