Economia Social i Solidària i les demandes socials. Migració i racisme
Aquest treball procura analitzar com l'Economia Social i Solidària (ESS) pot esdevenir un eix transformador vers les demandes socials dels diversos moviments existents. Agafant exemples de l'Amèrica llatina, on l'Economia Social ha proporcionat espais a col·lectius en situacions vulne...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:231416 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/231416 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Economia Social i Solidària ESS Migració Racisme Demandes socials Moviments socials Eix transformador |
| Resumo: | Aquest treball procura analitzar com l'Economia Social i Solidària (ESS) pot esdevenir un eix transformador vers les demandes socials dels diversos moviments existents. Agafant exemples de l'Amèrica llatina, on l'Economia Social ha proporcionat espais a col·lectius en situacions vulnerables per causa de les dinàmiques discriminadores del sistema, es proposa veure si es pot extrapolar dinàmiques similars el territori català i de l'estat espanyol. Analitzant l'ESS a Catalunya i Espanya, per tal de veure quins són els principis d'actuació i els pilars en els quals se sustenta l'àmbit de l'ESS, s'observa que els objectius estan clarament alineats amb les demandes socials dels diversos col·lectius, pel que es troba raonable que l'ESS integri aquestes demandes en els eixos i pilars que la constitueixen. Per tal de sintetitzar, el treball es focalitza en l'àmbit de la migració i la inclusió de les personas migrades dins la societat catalana i espanyola. Analitzant la situació de les personas migrades al territori, especialment aquelles que es troben en situació administrativa irregular, es desgrana que des dels estaments legislatius s'impossibilita el dret a la vida digna de les personas migrades, negant la condició de ciutadania i, per tant, excloent, des del punt de vista legal, a aquestes personas de la societat, invisibilitzant-les, relegant-les a situacions denigrants i vulnerabilitzant la seva situació. Realitzant una anàlisi de les iniciatives i propostes que s'han realitzat dins de l'àmbit de l'ESS, fent recerca d'informació i entrevistant a personas involucrades en aquests projectes, s'observa una tendència a incorporar aquests valors d'inclusivitat dins l'ESS, tot i que és una fase relativament inicial, donat que el perfil cooperativista segueix sent molt heterogeni. Projectes com MigrESS busquen aquesta integració en els valors de l'ESS des de dins, formant part de la comissió de diversitat de la XES i realitzant tasques com la inclusió d'ítems d'anàlisi dins el Balanç Social per mesurar el grau de diversitat que existeix a les organitzacions que conformen el teixit de l'ESS. D'altres iniciatives, com el Sindicat Manter i TOP MANTA, mostren una autoorganització de les personas del col·lectiu i com l'entorn cooperativista pot esdevenir un espai d'inclusió i transformació social. També s'analitzen casos on la cooperació amb l'administració pública esdevé projectes amb recorregut com el cas de DiomCoop, on l'Ajuntament de Barcelona té una participació activa a l'inici del projecte, que està destinat a proveir un espai per a personas migrades on puguin desenvolupar activitats econòmiques i on poder assolir, en la mesura del possible, una situació administrativa regular. Es pot concloure doncs que, en l'àmbit de l'ESS, s'han donat passes endavant per tal de generar espais inclusius en el cas de la migració, tot i que el marc legislatiu és molt restrictiu i dóna poc marge d'actuació. És aquí on l'ESS ha d'involucrar-se, en l'àmbit de l'acció política i la interlocució constant amb els estaments governamentals, per tal d'assolir els objectius i principis d'inclusió i democratització de l'economia. El fet que els marcs legislatius confronten directament els principis de l'ESS fan necessària aquesta acció per tal d'esdevenir una alternativa real en comptes de ser únicament un oasi dins del sistema hegemònic i, per tant, ser realment un eix transformador. |
|---|