Ripoll: menestrals i monjos en el marc feudal: segles XVI-XVIII
Aquesta tesi estudia la lluita dels homes de la vila de Ripoll per a obtenir un consell de govern propi independent de l’abat des del segle XVI fins a l’any 1755. El govern polític i econòmic existent a la vila ripollesa al segle XV fou exactament igual que a la primera meitat del segle XVIII, sense...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/401345 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/401345 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Conflictes socials Conflictos sociales Social conflict Feudalisme Feudalismo Feudalism Història social Historia social Social history Economia Economía Economics Ripoll (Catalunya) Ripoll (Cataluña) Ripoll (Catalonia) Ciències Humanes i Socials 93 |
| Sumario: | Aquesta tesi estudia la lluita dels homes de la vila de Ripoll per a obtenir un consell de govern propi independent de l’abat des del segle XVI fins a l’any 1755. El govern polític i econòmic existent a la vila ripollesa al segle XV fou exactament igual que a la primera meitat del segle XVIII, sense cap evolució política, passant per sobre, inclòs, del mateix Decret de Nova Planta, convertint-se en un cas únic a tot el Principat. Per tant, aquesta tesi esdevé el millor exemple de pervivència i resistència de les estructures feudals a les acaballes de l’Antic Règim. L’estudi dels fets primer, per veure com fou l’evolució d’aquesta lluita entre els segles XIII-XVIII, i de l’economia i especialment de la societat moderna posteriorment, ens evidenciaran tres punts molt importants; el primer, que la lluita es desenvolupà tant per la via de dret com per la via de fet; el segon, que el fet que la vila de Ripoll fos de jurisdicció baronial no perjudicà ni el seu creixement demogràfic ni el seu creixement econòmic; i el tercer, que les xarxes familiars o clientelars foren fonamentals, tant per la lluita pel govern consolar i/o l’emancipació baronial, com per a l’impediment d’aquests objectius per part dels monjos, estenent-se els llaços d’aquestes xarxes arreu de Catalunya, impedint que la voluntat dels ripollesos pogués aconseguir-se abans de l’any 1755. |
|---|