Epidemiology and risk factors related to Clostridiodes difficile infection in Costa Rica
Resum Aquesta recerca doctoral representa el primer estudi multicèntric a Amèrica Llatina que analitza les tendències de consum d'antimicrobians i inhibidors de la bomba de protons, i la seva associació amb la infecció nosocomial per Clostridioides difficile (ICD) en hospitals de tercer nivell...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322524 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322524 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Antimicrobians Antimicrobials Antimicrobianos Clostridiodes difficile Dosi diària definida Defined daily doses Dosis diara definida Ciències de la Salut |
| Sumario: | Resum Aquesta recerca doctoral representa el primer estudi multicèntric a Amèrica Llatina que analitza les tendències de consum d'antimicrobians i inhibidors de la bomba de protons, i la seva associació amb la infecció nosocomial per Clostridioides difficile (ICD) en hospitals de tercer nivell de la Caixa Costarricense de Seguretat Social. L'objectiu general d'aquesta investigació fou cobrir una important bretxa d'evidència científica en aquesta temàtica mitjançant l'avaluació de la incidència, els factors de risc i les característiques clíniques de la ICD, així com les tendències de consum d'antimicrobians durant el període comprès entre els anys 2017 i 2021. Mètodes L'estudi constà de tres components: (1) una anàlisi retrospectiva de tendències de consum antimicrobià mitjançant Dosis Diàries Definides (DDD) per cada 100 estades i per cada 100 altes hospitalàries (2017-2021); (2) un estudi ecològic correlacional entre el consum d'antimicrobians i d'inhibidors de la bomba de protons amb la incidència de la ICD, mitjançant anàlisi de sèries temporals i correlació de Spearman; i (3) un estudi de casos i controls amb emparellament per puntuació de propensió per identificar factors de risc en pacients adults hospitalitzats (2019-2021). Es van aplicar regressions logístiques, anàlisi de supervivència de Kaplan-Meier i regressió segmentada de Poisson. Resultats • Els antimicrobians més utilitzats durant el període d'estudi van ser la cefotaxima, la vancomicina, l'oxacil·lina i el fluconazole. Tot i la reducció en l'ús de cefalosporines i macròlids, es va observar un augment en el consum de carbapenems, fluoroquinolones i vancomicina. • Es van identificar 354 casos de ICD i 1172 controls. L'exposició a antibiòtics especialment cefalosporines de tercera generació i clindamicina fou el principal factor de risc. L'ingrés a la UCI, l'estada hospitalària prolongada i les comorbiditats múltiples també s'associaren de manera independent a un major risc. • No es va trobar una associació estadísticament significativa entre l'ús d' inhibidors de la bomba de protons i la incidència de la ICD. Durant la pandèmia per COVID-19, malgrat l'augment en l'ús d'antimicrobians, la incidència de ICD va disminuir. Discussió Els antibiòtics es confirmen com el principal factor de risc modificable per a la ICD. La reducció de casos observada durant la pandèmia podria estar relacionada amb una millora en les mesures d'higiene i control d'infeccions, impulsades per les recomanacions dels Programes d'Optimització de l'Ús d'Antimicrobians (PROA). L'absència d'associació amb els inhibidors de la bomba de protons coincideix amb troballes recents a nivell internacional. Es destaca la importància de monitorar els antimicrobians d'alt risc i d'implementar PROA adaptats als contextos locals. Conclusions Aquest estudi aporta evidència clau per orientar els PROA en hospitals de Costa Rica i en entorns sanitaris similars. Es recomana estendre la vigilància als centres d'atenció primària, secundària i al sector privat; incorporar la tipificació molecular de soques i avaluar les pràctiques de desinfecció ambiental. Es proposa investigar l'impacte de les intervencions PROA, ampliar l'ús de les darreres alternatives terapèutiques com la fidaxomicina i continuar investigant el potencial benefici del trasplantament de microbiota fecal. |
|---|