Troponin, Exercise and Growth: Exercise-Induced Release of Cardiac Troponin in Healthy Trained Prepubertal and Pubertal Males
La troponina cardíaca (cTn) és un biomarcador específic del dany cardíac, i el criteri preferent per al diagnòstic de lesió miocàrdica. No obstant això, existeixen evidències sòlides demostrant que l’exercici físic també indueix elevacions transitòries de cTn durant les hores posteriors...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669765 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669765 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Exercici Creixement Biomarcadors cardíacs Ejercicio Crecimiento Biomarcadores cardíacos Exercise Growth Cardiac Biomarkers Educació Física i Esportiva 79 |
| Sumario: | La troponina cardíaca (cTn) és un biomarcador específic del dany cardíac, i el criteri preferent per al diagnòstic de lesió miocàrdica. No obstant això, existeixen evidències sòlides demostrant que l’exercici físic també indueix elevacions transitòries de cTn durant les hores posteriors. D’altra banda, malgrat que els mecanismes fisiològics subjacents a l’alliberament de cTn induït per l’exercici són incerts, s’ha determinat la seva cinètica en adults permetent així la seva diferenciació de la lesió miocàrdica, i relacionat també amb característiques de l’individu i l’exercici. Tot i la seva caracterització en adults, els estudis que descriuen aquest fenomen en nens i adolescents són encara escassos i inconclusius. Així doncs, els objectius d’aquesta tesi van ser: (1) Descriure els canvis en la troponina cardíaca T (cTnT) relacionats amb l’exercici en homes sans entrenats prepuberals i puberals; (2) Avaluar l’efecte de la maduració biològica sobre els canvis en la cTnT relacionats amb l’exercici en homes sans i entrenats; i (3) Relacionar la càrrega de l’exercici amb els canvis posteriors en la cTnT en homes sans entrenats prepuberals i puberals. D’acord amb això, aquesta tesi està presentada en un compendi de quatre publicacions, que utilitzen dissenys i metodologies diferents: la primera d’elles, presenta una revisió sistemàtica i meta-anàlisi sobre l’alliberament de biomarcadors cardíacs després de l’exercici en nens i adolescents sans; mentre que els restants, ofereixen una sèrie de tres estudis transversals quasi-experimentals analitzant la influència de la càrrega de l’exercici i/o l’estadi maduratiu sobre les elevacions de cTnT induïdes per l’exercici. Els resultats d’aquesta recerca suggereixen que la cTnT respon a l’exercici en homes sans entrenats prepuberals i puberals amb una elevació durant les següents 3 h. Així mateix, tant la cTnT com la magnitud de la seva elevació induïda per l’exercici estan positivament associades a l’estadi maduratiu, amb increments més alts al final de la pubertat. Malgrat això, la taxa d’atletes excedint els límits superiors de referència (LSR) per cTn després de l’exercici no varia entre estadis maduratius. Altrament, les elevacions de cTnT després de l’exercici estan associades a la càrrega interna i externa de l’exercici. Concretament, el millor predictor intern per la concentració pic de cTnT va ser el temps transcorregut a la zona d’intensitat cardíaca màxima, mentre que els millors predictors externs van ser la velocitat mitjana i pic durant l’exercici. Les contribucions principals d’aquest treball són que els amidaments de cTnT dins les 3 h posteriors a l’exercici en homes sans entrenats prepuberals i puberals podrien suggerir un increment de cTn que compleix amb els criteris per la lesió miocàrdica aguda. Així mateix, la prevalença de cTn en repòs i la seva elevació són més altes al final de la pubertat. Addicionalment, la incidència d’homes sans entrenats prepuberals i puberals que excedeix el LSR per cTn a les 3 h post exercici és alta. Tanmateix, en contraposició a la prevalença, la incidència sembla no estar associada a l’estadi maduratiu, suggerint així que les diferències entre estadis maduratius succeeixen a baixes concentracions. Finalment, la durada a elevades freqüències cardíaques i les velocitats pic i mitjana durant l’exercici, semblen ser els millors predictors per l’elevació de cTnT induïda per l’exercici. |
|---|