Una Ciència de l'home, una ciència de la societat

La frenologia i el magnetisme animal van ser dues de les moltes pràctiques mèdiques alternatives que van aparèixer a finals del segle XVIII, principalment als països de parla alemanya. La frenologia té el seus orígens en les recerques que va realitzar el metge alemany Franz Joseph Gall (1758-1828) s...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Nofre Mateo, David
Tipo de documento: tese
Data de publicação:2007
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositório:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalão
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:38296
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/38296
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Estètica
Frenologia
Magnetisme animal
id ES_1dc290cf8f59b2826f3eaf997c9af792
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:38296
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Una Ciència de l'home, una ciència de la societatfrenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854Nofre Mateo, DavidEstèticaFrenologiaMagnetisme animalLa frenologia i el magnetisme animal van ser dues de les moltes pràctiques mèdiques alternatives que van aparèixer a finals del segle XVIII, principalment als països de parla alemanya. La frenologia té el seus orígens en les recerques que va realitzar el metge alemany Franz Joseph Gall (1758-1828) sobre l'anatomia i la fisiologia del cervell. La doctrina de Gall era una combinació de teoria del cervell i de ciència del caràcter que es basava en la idea que la ment es trobava en el cervell i que aquest estava format per vint-i-set òrgans localitzats en diferents àrees del cervell. El magnetisme animal, també anomenat mesmerisme en els països de parla anglesa, va aparèixer de la mà de la tradició ocultista europea i sota la influència del newtonianisme i de la correspondent proliferació de fluids que, com l'electricitat o el calòric, va caracteritzar el període final de la Il·lustració. El metge alemany Franz Anton Mesmer (1734-1815) provà de donar una explicació del poder curatiu dels imants basant-se en les lleis de la natura. Mesmer estava convençut de l'existència d'un fluid universal («magnetisme animal»), present en tots els éssers humans i sensible a l'acció de l'electricitat i dels imants naturals («magnetisme mineral»). L'aplicació d'imants o electricitat al cos d'una persona malalta permetria reforçar l'acció de la quantitat de fluid, restaurant així el balanç corporal i l'harmonia del sistema nerviós del pacient. A Catalunya, la frenologia i el magnetisme animal es van popularitzar conjuntament amb la fisionomia i la tradicional teoria dels temperaments, formant part d'una amalgama de pràctiques que es presentava com una autèntica ciència de l'home i de la societat. La popularització d'aquestes pràctiques va tenir el seu punt àlgid durant la dècada de 1840 i 1850, un període d'importants canvis polítics, socials i culturals a la societat catalana. Al llarg dels diferents capítols de la tesi, s'estudien les activitats que realitzaven els frenòlegs i els magnetitzadors catalans, prestant especial atenció a les activitats desenvolupades pels indianos Marià Cubí (1801-1875) i Magí Pers i Ramona (1803-1888). També s'estudien les audiències que assistien a les activitats dels frenòlegs i dels magnetitzadors, alhora que s'analitzen els elements de seducció que presentaven les «noves ciències». S'analitzen també les reaccions que les «noves ciències» van despertar entre els sectors més conservadors de les elits intel·lectuals catalanes, així com les actituds vers el nou coneixement de figures claus de la medicina catalana del XIX, com Pere Mata (1811-1877), Pere Felip Monlau (1808-1871) o Antoni Pujadas (1811-1881). L'estudi de les seves actituds vers la frenologia i el magnetisme animal permet determinar quines van ser les estràtegies d'apropiació de les «noves ciències» que van desenvolupar els sectors afins al liberalisme progressista en un context que els era especialment hostil.Universitat Autònoma de BarcelonaNieto-Galan, Agustí 22007-01-0120072007-01-01Tesi doctoralhttp://purl.org/coar/resource_type/c_db06VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/38296reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaCataláncatopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:382962026-06-06T12:50:31Z
dc.title.none.fl_str_mv Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
frenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854
title Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
spellingShingle Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
Nofre Mateo, David
Estètica
Frenologia
Magnetisme animal
title_short Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
title_full Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
title_fullStr Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
title_full_unstemmed Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
title_sort Una Ciència de l'home, una ciència de la societat
dc.creator.none.fl_str_mv Nofre Mateo, David
author Nofre Mateo, David
author_facet Nofre Mateo, David
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Nieto-Galan, Agustí
dc.subject.none.fl_str_mv Estètica
Frenologia
Magnetisme animal
topic Estètica
Frenologia
Magnetisme animal
description La frenologia i el magnetisme animal van ser dues de les moltes pràctiques mèdiques alternatives que van aparèixer a finals del segle XVIII, principalment als països de parla alemanya. La frenologia té el seus orígens en les recerques que va realitzar el metge alemany Franz Joseph Gall (1758-1828) sobre l'anatomia i la fisiologia del cervell. La doctrina de Gall era una combinació de teoria del cervell i de ciència del caràcter que es basava en la idea que la ment es trobava en el cervell i que aquest estava format per vint-i-set òrgans localitzats en diferents àrees del cervell. El magnetisme animal, també anomenat mesmerisme en els països de parla anglesa, va aparèixer de la mà de la tradició ocultista europea i sota la influència del newtonianisme i de la correspondent proliferació de fluids que, com l'electricitat o el calòric, va caracteritzar el període final de la Il·lustració. El metge alemany Franz Anton Mesmer (1734-1815) provà de donar una explicació del poder curatiu dels imants basant-se en les lleis de la natura. Mesmer estava convençut de l'existència d'un fluid universal («magnetisme animal»), present en tots els éssers humans i sensible a l'acció de l'electricitat i dels imants naturals («magnetisme mineral»). L'aplicació d'imants o electricitat al cos d'una persona malalta permetria reforçar l'acció de la quantitat de fluid, restaurant així el balanç corporal i l'harmonia del sistema nerviós del pacient. A Catalunya, la frenologia i el magnetisme animal es van popularitzar conjuntament amb la fisionomia i la tradicional teoria dels temperaments, formant part d'una amalgama de pràctiques que es presentava com una autèntica ciència de l'home i de la societat. La popularització d'aquestes pràctiques va tenir el seu punt àlgid durant la dècada de 1840 i 1850, un període d'importants canvis polítics, socials i culturals a la societat catalana. Al llarg dels diferents capítols de la tesi, s'estudien les activitats que realitzaven els frenòlegs i els magnetitzadors catalans, prestant especial atenció a les activitats desenvolupades pels indianos Marià Cubí (1801-1875) i Magí Pers i Ramona (1803-1888). També s'estudien les audiències que assistien a les activitats dels frenòlegs i dels magnetitzadors, alhora que s'analitzen els elements de seducció que presentaven les «noves ciències». S'analitzen també les reaccions que les «noves ciències» van despertar entre els sectors més conservadors de les elits intel·lectuals catalanes, així com les actituds vers el nou coneixement de figures claus de la medicina catalana del XIX, com Pere Mata (1811-1877), Pere Felip Monlau (1808-1871) o Antoni Pujadas (1811-1881). L'estudi de les seves actituds vers la frenologia i el magnetisme animal permet determinar quines van ser les estràtegies d'apropiació de les «noves ciències» que van desenvolupar els sectors afins al liberalisme progressista en un context que els era especialment hostil.
publishDate 2007
dc.date.none.fl_str_mv 2
2007-01-01
2007
2007-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Tesi doctoral
http://purl.org/coar/resource_type/c_db06
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
format doctoralThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/38296
url https://ddd.uab.cat/record/38296
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
cat
language_invalid_str_mv Catalán
language cat
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869404298505355264
score 15.198674

Registros relacionados