Growth dynamics and life history inferences in extant deer from histological analysis of bone tissues
L’estudi de les històries de vida és fonamental per entendre els processos ecològics i evolutius d’una espècie. Un dels millors mètodes per a reconstruir el creixement ossi i fer inferències sobre la història de vida de vertebrats tant actuals com extints és l’anàlisi histològica de la microestructu...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674886 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/674886 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Histologia Histología Histology Ciències Experimentals 00 |
| Resumo: | L’estudi de les històries de vida és fonamental per entendre els processos ecològics i evolutius d’una espècie. Un dels millors mètodes per a reconstruir el creixement ossi i fer inferències sobre la història de vida de vertebrats tant actuals com extints és l’anàlisi histològica de la microestructura, ja que recull la informació sobre el creixement incremental del teixit ossi. No obstant això, la majoria dels estudis histològics s’han dedicat a grups fòssils i encara queda molta feina per fer en grups actuals per a entendre millor les dinàmiques i els processos ontogenètics del creixement. Aquesta tesi està enfocada en l’anàlisi histològica de material postcranial del cérvol vermell (Cervus elaphus Linnaeus, 1758) amb el propòsit d’aportar informació sobre les dinàmiques de creixement en mamífers actuals. Es van analitzar làmines primes obtingudes a partir d’ossos llargs (fèmur i tíbia) mitjançant microscòpia de llum transmesa i polaritzada. Els resultats obtinguts es van calibrar amb els paràmetres de la història de vida coneguts d’individus de la subespècie Cervus elaphus hippelaphus, ja que els membres d’aquesta població van ser criats en condicions de semillibertat. De manera addicional, sis individus de la població en règim de semillibertat van ser marcats amb fluorocroms per a reconstruir el creixement ossi durant els seus primers dies de vida. Després, les làmines primes de sis ossos marcats (fèmur, tíbia, metatars, húmer, ràdio i metacarp), van ser analitzades sota llum transmesa, polaritzada i fluorescent. L’anàlisi histològica d’ossos llargs de diferents estadis ontogenètics del cérvol vermell va fer possible descriure en detall les dinàmiques de creixement a través de l’ontogènia. Una de les transicions més significatives és el canvi de teixit fibro-lamel·lar a teixit lamel·lar (és a dir, el EFS per les sigles en anglés: external fundamental system) al fèmur, el qual ha estat relacionat amb l’arribada a la maduresa sexual dels individus segons indiquen les dades recollides sobre la fusió d’epífisis i patró d’erupció dental en el cérvol. A més, el calibratge del nombre de marques cícliques amb l’edat coneguda dels individus en semillibertat va aclarir que el fèmur és el millor os llarg per a calcular l’edat de maduresa esquelètica mentre que la tíbia és un bon indicador de l’edat de mort de l’individu. El marcatge amb fluorocroms va permetre atribuir la presència de marques no cícliques gravades durant els primers estadis vitals als esdeveniments de naixement i deslletament. Aquest enfocament també va descobrir com aquests esdeveniments únics causen alteracions en les taxes de creixement i, per tant, alteracions en la deposició del teixit. A més, la diferent expressió de caràcters histològics en dos grups de cervatells (criats a mà i criats per la seva mare) va esbrinar que el règim nutricional és un factor important en els efectes que el deslletament tenen en l’os. En resum, tots aquests resultats contribueixen a un millor enteniment de les dinàmiques de creixement a través de l’ontogènia. Aquesta tesi també contribueix a comprendre els impactes que els esdeveniments de la història de vida ocasionen en el creixement ossi, així com dels factors que els modulen (nutrició). A més, els resultats obtinguts de l’anàlisi histològica en cérvols proporcionen una base ferma per a realitzar millors interpretacions en grups fòssils. |
|---|