Padrins que fan de pares: un dret de l’infant o una obligació de la persona gran?
[cat] La responsabilitat de les famílies, concretament de les dones, pel que fa a la cura de les persones dependents generalment s’ha entès com una tendència natural d’algunes societats tradicionals en què valors com la solidaritat dins l’àmbit privat s’imposen sobre la protecció p...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2012_anuari_envelliment_p163 |
| Acesso em linha: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2012_anu/ari_enve/lliment_/p163.dir/2012_anuari_envelliment_p163.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2012_anuari_envelliment_p163 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Grandparent and child Social sciences |
| Resumo: | [cat] La responsabilitat de les famílies, concretament de les dones, pel que fa a la cura de les persones dependents generalment s’ha entès com una tendència natural d’algunes societats tradicionals en què valors com la solidaritat dins l’àmbit privat s’imposen sobre la protecció pública. Aquest argument està relacionat amb el model familista d’estat de benestar propi del sistema de protecció espanyol i del estats del sud d’Europa. Des d’una perspectiva diferent, més que d’una opció es tractaria d’una obligació que recau sobre les famílies, a causa d’un sistema ocupacional que no facilita a aquestes ocupar-se dels seus membres i d’un sistema públic insuficient. Concretament, en relació amb el paper que assumeixen els padrins en aquestes relacions de solidaritat familiar, al treball es presenten dades que mostren que als països del sud la freqüència en la cura dels padrins als néts és més baixa però la cura és més intensiva. Aquests estudis confirmen que un estat del benestar fort amb un grau elevat de cobertura social no redueix la solidaritat familiar. La inversió en polítiques familiars afavoreix la solidaritat intergeneracional, en tant que permet una complementarietat entre l’ajuda pública i l’ajuda familiar, sense esgotar ni saturar la darrera. A la inversa, la manca o un nivell molt baix d’inversió en polítiques familiars pot fer més precària l’ajuda. |
|---|