Representacions lingüístiques a l'ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona
La tesi es proposa posar de manifest les representacions entorn de les llengües (i d'altres qüestions relacionades) que apareixen en l'ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Aquestes representacions s'obtenen mitjançant tres canals: l'entrevista personal oberta amb...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/2086 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0228106-083338 http://hdl.handle.net/10803/2086 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Diversitat lingüística Multilingüisme Sociolingüística ESO Ensenyament públic Ciències Humanes i Socials 81 |
| Sumario: | La tesi es proposa posar de manifest les representacions entorn de les llengües (i d'altres qüestions relacionades) que apareixen en l'ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Aquestes representacions s'obtenen mitjançant tres canals: l'entrevista personal oberta amb professorat de les àrees lingüístiques de diferents instituts públics de Barcelona; una enquesta (fonamentalment basada en l'expressió de grau d'acord amb determinades afirmacions relacionades amb l'ensenyament de llengües, la política i la planificació lingüístiques o la sociolingüística) passada a la totalitat del professorat dels intituts estudiats, i finalment una anàlisi de diverses línies de llibres de text de llengua i literatura catalana i castellana editats a Catalunya.<br/>Un dels objectius principals del treball era esbrinar si en un àmbit multilingüe com és la ciutat de Barcelona s'estan desenvolupant ideologies lingüístiques alternatives a l'homogeneïtzació i favorables al manteniment de la diversitat lingüística en general. Les conclusions principals són que hi ha, en efecte, un discurs de suport a la diversitat lingüística, però que resulta considerablement epidèrmic i contradictori amb certes representacions lingüístiques més específiques i amb determinades pràctiques escolars. Es posa de manifest que el professorat més en contacte amb la diversitat efectiva la valora positivament i la considera una font de recursos pedagògics: "com més llengües saps, més saps de llengua". Es detecta, tanmateix, una sensible inèrcia en la consideració d'un model lingüístic intrínsecament correcte i en la perpetuació de la jerarquització de llengües i de variants, tant territorials com socials, especialment en els llibres de text, on encara es poden trobar freqüents condemenes de formes dialectals o conceptualitzacions de variant dialectal com a varietat subordinada, incorrecte o subllengua (concepte que no apareix en les entrevistes al professorat). D'altra banda, es constata que, segons el professorat, a Barcelona els parlants de llengües diferents del català i el castellà, quan deixen de transmetre la seva pròpia llengua sempre adopten el castellà, de manera que els seus descendents seran monolingües castellanoparlants. <br/>Tanmateix, també es troben indicis d'un discurs crític i renovador en les representacions lingüístiques del professorat en la direcció de l'igualitarisme lingüístic i de la preservació de la diversitat. |
|---|