La Irrupció de les avantguardes a Sabadell (1939-1959)

[cat] Els estudis generals realitzats sobre la història de l'art català encara no han profunditzat en la història de l'art local. L'apropament a "quan" i " com" van arribar les avantguardes del Segle XX a Sabadell són una forma de contribuir en aquest camp. Es cons...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Lozano Moya, Rosendo
Tipo de documento: tese
Estado:Versão publicada
Data de publicação:2003
País:España
Recursos:Universidad de Barcelona
Repositório:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/35589
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2445/35589
http://www.tdx.cat/TDX-0704105-125214
http://hdl.handle.net/10803/2007
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Art modern
Art contemporani
Avantguarda (Estètica)
Sabadell (Catalunya)
Avant-garde (Aesthetics)
Sabadell (Spain)
Segle XX
20th century
Descrição
Resumo:[cat] Els estudis generals realitzats sobre la història de l'art català encara no han profunditzat en la història de l'art local. L'apropament a "quan" i " com" van arribar les avantguardes del Segle XX a Sabadell són una forma de contribuir en aquest camp. Es constata l'absència i dificultat en l'arribada i consolidació de les considerades Primeres Avantguardes. D'altra banda, la Guerra Civil, el 1936-1939, va suposar un tall per a les incipients iniciatives que s'anaven generant els anys trenta. La dictadura va condemnar definitivament tot intent renovador en favor de les tendències naturalistes més acadèmiques i conservadores en el món artístic. Els intents de crear un art franquista, si bé no van consolidar una proposta estètica i estilística, sí van incidir en determinades obres i en l'ambient artístic, carregat de censura i ús polític de l'art com a propaganda del règim. L'arribada de les segones avantguardes, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, suposa en el fons per a la ciutat l'arribada de la renovació avantguardista, sense haver de passar evolutivament per les primeres. En contra de la potenciació a les avantguardes, concretament de l'informalisme, que se suposa realitzava per interessos polítics el règim franquista, els artistes que militaven en aquestes tendències a la ciutat van haver de lluitar molt en contra d'un ambient conservador i antiavantguardista. La renovació dels llenguatges plàstics a la ciutat la va dur a terme un petit nombre d'artistes, dotze o tretze, en un panorama amb més de 200 artistes. Una aposta molt valenta i determinant perquè l'avantguarda arribés, se'n conegués i se'n parlés d'ella, més encara si es té en compte que no van aconseguir vendes ni un mercat estable. La situació artística, junt amb el context social i polític, dibuixen un moment d'arribada de les avantguardes en el qual són inseparables els termes "avantguarda - franquisme - art local" desenvolupant un gran paper en la consolidació d'un nou art a Catalunya. Aquesta visió dóna un paper rellevant a les necessàries aportacions d'una història de l'art local encara per consolidar.