Vers una humanitat amb homes
Durant l'últim curs acadèmic 1997/1998, la temàtica sobre l'holocaust s'ha vist enriquida per la publicació de tres llibres, al meu parer excel·lents. Aquest article, més que ensenyar o presentar quelcom nou, s'ha nodrit de les seves aportacions, tot i que de forma modesta. Els l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2000 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:976 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/976 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/enrahonar.566 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Alteritat Responsabilitat Asimetria ètica Raó anamnètica Infinit Autoritat del sofriment |
| Sumario: | Durant l'últim curs acadèmic 1997/1998, la temàtica sobre l'holocaust s'ha vist enriquida per la publicació de tres llibres, al meu parer excel·lents. Aquest article, més que ensenyar o presentar quelcom nou, s'ha nodrit de les seves aportacions, tot i que de forma modesta. Els llibres als quals em refereixo són els de BAUMAN, Z. (1997). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur; MATE, R. (1997). Memoria de Occidente. Actualidad de pensadores judíos olvidados. Barcelona: Anthropos; i MÈLICH, J.-C. (1998). Totalitarismo y fecundidad. La filosofía frente a Auschwitz. Barcelona: Anthropos. La veu d'aquestes obres incideix en la necessitat de mantenir viva la memòria, de no oblidar, de no caure en el silenci, en el llenguatge exclusiu de la ciència. És per això que cal recuperar, sense oblidar l'herència grega, un altre tipus de llenguatge: l'hebreu. És un llenguatge que fa possible el reconeixement, la responsabilitat envers el sofriment de la víctima, del vençut. És el sentit de l'alteritat, «Resposta» incondicional a la crida que el rostre de l'Altre fa en la seva indigència i misèria. Perquè necessitem urgentment una educació ètica, fonamentada en un nou tipus de raó: la raó anamnètica. Auschwitz és el paradigma del sofriment humà per excel·lència, i només podrem fer justícia a les víctimes no oblidant, mantenint el record d'actualitat. Si no, l'home pot exterminar novament. |
|---|