Modelos de Gestión de la diversidad cultural en centros de ocio educativo. Una herramienta para la cohesión social
La diversitat cultural és una realitat molt present a les nostres societats, un quadre social configurat per l'augment progressiu de les immigracions i del creixement de nens i nenes, fills i nets d'immigrants. Aquesta realitat ens situa davant un debat polític, educatiu i social al voltan...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693267 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693267 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ocio educativo Interculturalidad Diversidad cultural Infancia migrante Educació 3 |
| Sumario: | La diversitat cultural és una realitat molt present a les nostres societats, un quadre social configurat per l'augment progressiu de les immigracions i del creixement de nens i nenes, fills i nets d'immigrants. Aquesta realitat ens situa davant un debat polític, educatiu i social al voltant de temes d'identitat, convivència i models d'integració. Espanya és el quart país de l'OCDE al que més immigrants permanents van arribar en 2022, amb 471.800, un 27,4% més que en 2021 (OECD, 2023), incloent-hi migració de tipus humanitari, familiar o laboral, i la població total s'incrementa any rere any amb variacions d'un 1% interanual de mitjana total, i d'un 7,5% en població immigrant. La immigració suposa a l'octubre de 2023 un 17,6% del total poblacional d'Espanya. Del 13,8% que suposa la població en infantil entre 0 i 14 anys, un 5,9% són nascuts en altres països, i un 11,5% són de nacionalitat estrangera (dades 2021). En la majoria dels casos, les famílies nouvingudes són acompanyades per equips socioeducatius, especialitzats en l'oci educatiu i en l'acompanyament psicosocial, els quals afavoreixen el desenvolupament i la inclusió de nens i nenes, impactant directament en el desenvolupament personal d'aquests, així com de les comunitats i barris on resideixen. A través d'aquesta recerca ens interessa aprofundir en aquesta realitat i contribuir al seu millor coneixement. Els objectius de l'estudi són: 1. Conèixer la població immigrant de primera generació de nens i nenes (fins a 12 anys) atesa en el període 21-22 en els centres d'oci educatiu dels territoris de Catalunya i Euskadi. 2. Conèixer el model de gestió de la diversitat cultural des del qual es realitza la intervenció socioeducativa en l'àmbit dels centres socioeducatius. 3. Descriure i analitzar aspectes relacionats amb la gestió de la diversitat cultural (participació, oci inclusiu, competències interculturals, estratègia intercultural i barreres). 4. Aportar un qüestionari que permeti la quantificació i l'anàlisi de models de gestió de la diversitat cultural de qualsevol centre en base a les dimensions descrites. S'ha seguit una metodologia quantitativa descriptiva sobre una mostra de 151 centres socioeducatius que atenen menors de 12 anys i les seves famílies, en el període 21-22. Es recullen dades mitjançant un qüestionari elaborat i validat, i s'analitzen les dades amb el programa estadístic SPSS. Les conclusions suggereixen que la participació de nens i nenes migrants de primera generació en aquesta mena de centres és elevada (un 30% de mitjana, amb tendència a ser superior), i que els equips socioeducatius afronten una realitat complexa sobre la base d'un model que inclou l'oci educatiu i l'exercici de la participació com a pilars fonamentals de la intervenció. L'estudi finalitza realitzant una proposta per a optimitzar els programes socials i educatius sobre la base de l'enfocament intercultural. |
|---|