| Summary: | Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912-2000), conegut amb el pseudònim de Tísner, fou un home de lletres complet compromès amb la llengua i la literatura, i la traducció va ser una més d'aquestes activitats intel·lectuals amb què podia ser útil a la cultura catalana. Aquesta recerca se centra en la seva faceta de traductor literari, poc explorada, en especial en la combinació lingüística del castellà al català, en què va dur a terme els trasllats d'obres cabdals de la literatura llatinoamericana: Cent anys de solitud, Crònica d'una mort anunciada, L'Aleph i Els cadells. La tesi es divideix en dues parts, ben diferenciades però interdependents. En la primera part es tracten diferents temàtiques que ajuden a contextualitzar la praxi traductora de Tísner, com ara les aproximacions a la traducció com a transferència cultural, la tradició de trasllats del castellà al català al segle XX i un repàs panoràmic de les traduccions d'Artís-Gener, i s'aprofundeix en la presència destacada dels plantejaments postcolonialistes i dels conceptes d'alteritat i de subversió del poder en l'obra del creador de Paraules d'Opòton el Vell, autotraduïda al castellà al final de la seva vida. En la segona part es fa una anàlisi lingüística de la traducció al català de la novel·la Cien años de soledad, publicada el 1970 i encarregada pel mateix Gabriel García Márquez a Tísner, per determinar les estratègies de traducció de la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica en la versió catalana de la novel·la.
|
|---|
